Matteo Bertozzi és un xef italià amb arrels catalanes després dels anys viscuts a Barcelona. Va estudiar a l'Istituto Professionale Alberghiero durant 5 anys. Des dels 14 als 19 anys. Una edat prematura que va marcar el seu fort caràcter inicial, així com les primeres experiències laborals que va viure. Amb el pas dels anys s'ha establert en el seu variat i pintoresc estil, de la mà del My Fucking Restaurant. Aquí, de fet, és on el vaig conèixer i em vaig interessar en la seva ment cuinòfila i constantment creadora. És per això que quan em vaig assabentar que Bertozzi havia obert un nou restaurant al Raval vaig anar-hi de pet per descobrir quins secrets amagava i amb què ens sorprendria entre aquestes quatre parets.
Així doncs, aterro al C/ Nou de la Rambla, núm. 44, disposat a tot. El restaurant Assalto ja es presenta amb un nom i unes clares intencions: assaltar els paladars dels comensals, amb plats originals, alternatius en funció d'allò de què es disposa diàriament i una clara filosofia que es basa en la sostenibilitat funcional com a base per fer volar la creativitat sense límits. En total, 11 plats amb una proposta de maridatge de vins naturals per a cadascun, perquè també es tracta d'un establiment amb essència de bar de vins.
Amb l'encara petita aroma de pintura i de local acabat d'estrenar, em disposo a desenfundar els coberts i deixar-me entabanar per tot allò que el bo d'en Matteo prepari. En primer lloc, un pa amb tomàquet, altrament conegut com a scarpetta. "Suca el plat fins a deixar-lo net", s'anticipa el xef, que explica que treballen amb Pa de Kilo, quilòmetre zero absolut. De fet, també col·laboren amb l'organització Abono Km 0, per a una millor sostenibilitat dels aliments i un menor malbaratament. A més a més, l'ús de primeres matèries procedents majoritàriament del Parc Agrari del Baix Llobregat, en el cas de les verdures, i de petits proveïdors de confiança per a carns i peixos.
Tornant al primer plat, emfatitzar que és això, un plat, i no un acompanyant de cap mena. El sofregit, fet amb uns tomàquets secs, és espectacularment bo i confirma que l'Assalto es presenta com el pati d'esbarjo d'en Matteo. "És un lloc sense regles; l'única, precisament, és mantenir al màxim el criteri de km 0 i els productors locals". Confessa que amb el My Fucking ja s'ha autoimposat moltes limitacions i aquest nou espai que ha engendrat ha de ser diametralment diferent.
Continuem amb una ostra fregida, encapsulada a baix pel toc cruixent d'una pell de moniato, i amb un acompanyant de puré de moniato i llima ratllada. Me la menjo amb un parell de queixalades i no decep gens. Reconec que estic sorprès per l'alt nivell gastronòmic mostrat i pels plats desconcertants que em trobo a taula. L'amanida de llobarro curat, fonoll, taronja deshidratada, anet, oliva kalamata, dressing de taronja i sake. I no abandonem les amanides, ja que la següent està formada per gamba vermella, pastanaga, mongetes, puré, molta cremositat, poca maionesa i algues mixtes del Mediterrani. Sincerament, dues amanides que, tot i no ser els plats més destacats de la carta o del fora carta, no han de ser ignorats i poden ser unes combinacions per alleugerir estómacs amb un gust i sabor excepcionals.
Ens endinsem a la meitat de l'aventura amb una albergínia xinesa a baixa temperatura, cremada un xic, kimchi casolà, cacauet i llima. Aquest plat és una de les màximes expressions que denoten el fet de jugar amb dolç, salat i textures variades. L'steak tàrtar de llom baix madurat, amb rave picat madurat per sobre és l'excel·lent continuació del "menú" amb què em trobo. El salpicó clàssic de morro de vaca i pop, verdura confitada, pa de gamba i furikake japonès se'm desfà a la boca a una velocitat que no puc frenar.
Un dels plats fora de carta que puc tastar en la meva visita és el risotto de salmó i safrà. Un plat notable que supera de llarg l'aprovació, però que no és un dels que se'm quedarà fixat a la memòria. Anem acabant amb el pop a feira a la brasa, fet durant 10 hores a 68 graus, pebre vermell i oli d'oliva. Finalment, els nyoquis acompanyats amb uns popets sublims. I, per rematar una aurífica proposta com la que es pot gaudir a l'Assalto Bar de Vins, unes postres d'alt nivell. Unes natilles de blat de moro i crispetes caramel·litzades amb una explosió de sabors fascinants que clarament s'embolcallen a la boca en línia ascendent.