Són més de 400 bars, restaurants i bodegues els que hem ressenyat des que La Gourmeteria existeix. Un gran percentatge, quasi la meitat, són al districte de l'Eixample. I en tots i cadascun dels que he visitat jo, traient-ne pit o no, hi conflueixen els turistes. Una parella de nord-americans per aquí, francesos per allà i europeus de l'est dinant a la una del migdia, l'hora en què comencen a obrir portes la majoria dels restaurants barcelonins. I, per fi, quan menys m'ho esperava, em topo amb el primer restaurant de l'Eixample que 'escombra' els turistes portes enfora. No és que els expulsi, òbviament, sinó que els guiris opten per menjar allò absurd, monòton i profundament internacional, com són els plats que han importat tants i tants locals catalans que han deixat de banda la cuina catalana i tradicional del nostre país.
Restaurant Tastem: pal de paller de la cuina tradicional
El restaurant Tastem, en canvi, dignifica i representa encertadament la fórmula d'èxit i el sabor del que és la cuina de Catalunya, la tradicional amb petits tocs de l'estil mediterrani. Anar al Tastem és sinònim d'una experiència que et permetrà conèixer què mengem a Catalunya, quins plats ens caracteritzen així com petites petjades de tocs moderns que milloren la qualitat de les receptes que ens presenten en Jordi Anglí i l'Aleix Reig, cuiner i propietari, respectivament, que aixequen plegats el negoci des de fa quasi dos anys. L'Aleix va ser l'impulsor del Tastem, que va obrir portes el febrer de 2016, i després de diversos cuiners, una nova decoració magnífica i l'arribada en la direcció de la comunicació de l'Àngel Peix, ha esdevingut en un còctel transformador d'un establiment únic als carrers que l'envolten.
Ubicat a l'antic Jaume de Provença, la primera estrella Michelin de Barcelona, al carrer de Provença 88, el Tastem no és un restaurant que aspiri a lluir una estrella Michelin als llibres gastronòmics de l'Estat, sinó que va a la recerca d'una estrella, o més, als cors i paladars d'aquells qui estem farts de veure com les cartes de tants i tants restaurants de la capital es transformen en un intent d'atraure una massa turista que es veu impedida a menjar allò que realment és propi del nostre país. I, Tastem, en aquest aspecte són els millors, ja que s'han mantingut fidels a la cuina tradicional i catalana com a pal de paller de la seva carta i els seus menús. Tota una bafarada d'aire fresc cada cop més insòlita a la ciutat comtal.
Menús i carta a preus populars
I ja no només és el que hi ha a la carta, sinó el que implica per a les butxaques: preus molt competitius que ja no es troben enlloc amb aquesta qualitat de plats. Una carta curta, variada i alegre on hi excel·leixen les sorprenents patates braves de la casa, la coca de vidre torrada amb tomàquet o els impactants i boníssims bunyols negres de bacallà amb allioli. Dues amanides primaverals, la burrata amb tomàquets cherry i el tàrtar de salmó i alvocat conformen els entrants de la casa.
Els principals es divideixen un elegant equilibri de carns i peixos. Unes carns, per cert, que són de criança pròpia i venen directament del municipi d'Oliana, d'on és l'Aleix, recordant i preuant els orígens, així com les patates, que també són d'aquesta localitat de l'Alt Urgell. Les verdures, d'altra banda, li proporciona el Parc Agrari del Baix Llobregat, en una mostra de sostenibilitat, proximitat i km 0.
L'espatlla de xai d'Oliana, els daus de melós de vedella o el filet de vedella sobre patata confitada i crema de ceps són alguns plats per als amants carnívors, mentre que el caneló de rap, gambetes i verdures, els calamarsets saltats o el suquet de peix amb calamarsets, patates i picada són els destacats dels plats amb aroma de mar.
Dels fora de carta, és a dir, dels menús diari i degustació, escullo tastar un refrescant i espectacular stracciatella amb pa d'oli d'oliva i taronja, preludi d'un mini caneló de pollastre rostit amb trufa que es presenta en el plat amb una perfecció que fa feredat de destrossar. L'arròs de mar i muntanya amb un carpaccio de gambes és un plat que m'entusiasma tant o més com el suquet thai amb gamba i llet de coco que m'arriba a continuació i que m'inunda el paladar de sabors contradictoris, sublims i que em fan aixecar de la cadira.
Observo el meu entorn, amb una capacitat per a 100 coberts, i veig un públic altern i pintoresc que corrobora que és un restaurant per a totes les edats i professions: des de la parella de jubilats que enyora la cuina de tota la vida amb aquesta contemporaneïtat, fins als electricistes que aprofiten la mitja hora de pausa per fer el menú diari de 19,50 euros o el grup de quinze amics que es retroben en un dinar deliciós.
Oberts de dimarts a dissabte per dinar i sopar, i diumenges només dinars, quedo bocabadat per la quantitat de menús que hi tenen: més enllà de la carta i del menú diari, que sempre és a preu fix i amb sis o set primers i segons a escollir, hi ha el menú per a grups, el menú Tastem, que és setmanal i costa 25 €, i el menú de cap de setmana, a 25 € i només ofert als migdies.
I les postres, finalment! Les recito totes, les de carta i menús. Amanida de fruites naturals; iogurt amb melmelada de gerds; mel i mató del Pirineu; brownie de xocolata amb nous; borratxo de rom amb nata; pinya amb menta i sorbet de maracujà; pastisset massini amb maduixes; o una neula farcida de mató, galeta i mel.
Varietat de comensals a dojo, en la qual hi falta, precisament, el toc turista que no es deixa veure per una sala dominada pel Nacho, un cambrer intel·ligent i amb un somriure d'orella a orella constant que reparteix la dolçor dels plats amb una harmonia apassionada i que fa embogir les clientes de la tercera edat que, de ben segur visiten el Tastem per poder saludar-lo. Quina sort, i que continuï així: llarga vida a la cuina tradicional!