Els amants de la pasta i de la cuina italiana estan de sort. Que a quasi tots els restaurants hi ha un plat de pasta és pràcticament segur, però que sigui la seva oferta principal i més destacada de la carta ja no ho és tant. Anant a parar al carrer de Moliné 1, topem amb el restaurant Lombo, del xef i propietari Eugeni de Diego, cuiner i restaurador de la saga d'elBulli. Un menjador situat al davant de la plaça de Cardona amb espai per a una cinquantena de coberts, es disposa una proposta gastronòmica formal i divertida, amb una cuina amena per guardar-se a les agendes
Restaurant Lombo: una oda a la pasta ben feta
El Lombo va fer les seves primeres passes com un projecte entre amics. De fet, la idea era una casa de menjars italiana, que posteriorment s'ha transformat en un restaurant italià amb tocs mediterranis, sempre mantenint l'essència del sentiment de 'com a casa' que tant inspira el xef. Lombo és una oda a la cuina de la mamma des del punt de vista d'un xef català. Recomanat per la Guia Repsol, va obrir les portes el 2022 i s'ha convertit en tota una referència al barri de Sant Gervasi-Galvany.
Format a l'Escola de Muntaner a Barcelona, graduant-se en la promoció del 2002, a Eugeni de Diego li sorgeix el seu amor per la cuina gràcies a l'ambient familiar, influenciat per la tradició culinària de la seva àvia, propietària d'un bar a Badalona. Atret per la creativitat i l'ambient artístic de la cuina, De Diego presenta el Lombo com una oferta agradable i tranquil·la on menjar molt bé amb un tiquet mitjà d'uns 35 o 40 € per persona.
Atractiva i pausada cuina italiana amb petites concessions a la galeria, elaboren un bon producte, majoritàriament d'origen italià i amb un receptari fidel a la filosofia que es pretén. Els fogons no enganyen i les seves elaboracions són francament delicioses, destacant un servei atent, proper i amable i amb una carta de vins de curt tiratge, però interessant.
Un racó d'Itàlia a Barcelona molt recomanable que em transmet més la vivència familiar o de grup d'amics. Unes croquetes d'ossobuco, la burrata al plat i la focaccia de Pa de Kilo són els aperitius a considerar per obrir gana. Pel que fa als entrants, les opcions es multipliquen i els dubtes també. Les gambes amb salsa Gremolata, l'amanida de tomàquet de temporada amb mongetes verdes al pesto o la pizza fregida amb mortadel·la i festucs em criden l'atenció, però em decanto per l'al·lucinant cru de bonítol alla Puttanesca i el clàssic vitello tonnato.
"Treballem intensament el producte de temporada i mantenim una carta estable durant l'estació, canviant-la 3 o 4 cops l'any", explica De Diego. Resseguint la carta, anem a parar als protagonistes gurmets. Els nyoquis casolans amb mantega i sàlvia, els raviolis casolans de carabassa, els espaguetis casolans al bronze amb cloïsses o els pappaerdelle amb ragoût d'ossobuco són opcions que fan salivar qualsevol comensal.
Un gruix de comensals, per cert, que acostuma a ser local, segons reconeix el cuiner i propietari Eugeni: "El nostre objectiu des del primer dia era i és prioritzar la gent del barri i de Barcelona", admet. Una clientela autòctona que es deixa encisar pels plats de pasta. "Són el gran reclam i l'oferta que més atrau el públic", finalitza De Diego.
I és que no és per menys amb els clàssics espaguetis a la carbonara i els linguine amb tàrtar de gambes. Dues delícies que se'm presenten a taula i enamoren la meva vista i el meu paladar. La milanesa Lombo, el peix del dia a la brasa i la tagliata de llom alt són altres opcions contundents que se sumen a algun fora de carta que dificulta la tria encara més.
I, per últim, unes postres clàssiques i bones com el gelat de vainilla o festuc de la "Cremería Toscana", una pannacotta cremosa i els clàssics pastís de xocolata o de formatge casolà. Tot i que, finalment, la meva opció va ser el tiramisú casolà, tot un encert per culminar un dinar deliciós a can Lombo.