Tots tenim un lloc que ens marca a foc. Més que un lloc o un restaurant, és un refugi vital, que també gastronòmic, on reunir-se amb la família i on trobar-se amb un mateix. Des que tinc raó de consciència que visito aquest oasi barceloní anomenat Flash Flash. El record de tota una vida fotografiat entre les quatre parets d'aquest restaurant, que s'erigeix en històric i icònic de la ciutat comtal. Un espai que me l'he apropiat com a casa meva, l'he agafat en braços i l'he incrustat a la meva retina per sempre més. És clar que ells hi han contribuït.
Restaurant Flash Flash: mil fotogrames de la vida de Barcelona
Un restaurant que basa la seva essència en les imatges, en els flaixos i en la fotografia. Al carrer de la Granada del Penedès, número 25, s'hi podria emmagatzemar la història de la capital catalana. Una càpsula no només gastronòmica, sinó social, política i econòmica del que ha viscut Barcelona en les darreres cinc dècades. Totes les vivències, derrotes i victòries, alegries i tristeses, uns Jocs Olímpics i la transformació d'una ciutat cap al que és actualment. Uns metres quadrats escassos que resumeixen i simplifiquen milers d'històries i canvis.
Al carrer de la Granada del Penedès, número 25, s'hi podria emmagatzemar la història de la capital catalana. Una càpsula no només gastronòmica, sinó social, política i econòmica del que ha viscut Barcelona
El restaurant Flash Flash no és recomanable per visitar, sinó que és d'obligat compliment. I si vius a Barcelona i no hi has ficat els peus és tot una ofensa al bon gust i a la intel·ligència culinària i social pròpia. No puc comptar amb els dits de les mans la infinitat de vegades que he visitat el Flash Flash. La quantitat de truites especials, cadascuna més bona i sorprenent que l'altra, i la barbaritat d'històries personals que hi he viscut. Tenia només cinc anys quan hi vaig anar per primer cop i fa poques setmanes hi vaig tornar a anar per enèsima vegada. M'encanta, perquè hi estic enamorat.
Poc més puc afegir i més valuós que el fet de sentir-me com si mengés al menjador de casa. Aquestes parets blanques, els sofàs blancs i les siluetes negres són casa meva. I no demanaré disculpes per aquesta apropiació cultural. I és que són aquests casos els perfectes per exemplificar que la gastronomia és cultura.
Un restaurant de truites fotogèniques
"I si muntéssim plegats un restaurant de truites?". A finals dels anys 60 i en una Barcelona efervescent, dos matrimonis formats per Karin Leiz i Leopoldo Pomés, Cecilia Santo Domingo i Alfonso Milá, es van plantejar el repte d'obrir un restaurant de truites. Els arquitectes Alfonso Milá i Federico Correa van ser els autors de l'interiorisme del Flash flash, en un blanc pulcre i minimalista, amb lleugers tocs de vermell. Cecilia Santo Domingo i Karin Leiz es van encarregar de l'elaboració i execució de la carta amb més de 50 truites, les reconegudes hamburgueses i una gran varietat d'amanides i plats del dia. El fotògraf Leopoldo Pomés va realitzar les imatges de dimensió gairebé natural que decoren les parets d'una jove fotògrafa en acció, Karin Leiz, que s'han convertit en un símbol del restaurant i de Barcelona.
La primera idea va ser una clara aposta gastronòmica: que tingués una àmplia i variada selecció de truites. Però el projecte havia de reunir diversos requisits: que no fos sorollós, que tingués un horari molt flexible i generós, amb uns serveis lluminosos i confortables (a diferència de la majoria d'establiments de l'època) i, finalment, un personal qualificat i que et fes sentir com a casa. I aquesta és la seva clau de l'èxit: un lloc que no ha variat en absolut, si més no en els requisits inicials que, cinquanta-dos anys després, es mantenen intactes.
La carta engloba els bàsics per picar, amanides, hamburgueses i arrossos, però el gran reclam són les desenes i desenes de truites que cuinen al Flash Flash. Truita de botifarró d'arròs de Burgos; truita caputxina amb ceba, puntes d'espàrrecs, crostonets de pa fregit; o, per exemple, truita a la paisana amb ceba, pebrot, tomàquet, pèsols, mongeta verda, patates. Aquestes són només tres opcions de la cinquantena que tenen a carta. Uns horaris de cuina que s'estenen cada dia de la setmana de 13:00 a 17:00 h i de 20:00 a 23:30, excepte de dimecres a dissabte que allarguen fins a les 00.30 h de la nit. Ep, i recorda que no cal que facis la foto per penjar-la a Instagram, ja que d'això s'encarrega Karin Leiz, la fotògrafa més 'gastro' de Catalunya.