La ciutat de Barcelona té algunes contradiccions i aquesta n’és una: malgrat ser una ciutat banyada pel Mediterrani, costa trobar-hi bones paelles marineres. Sembla que la ciutat, que abans vivia d’esquena al mar, continua vivint d’esquena als arrossos. Costa de trobar un lloc que sigui bo i econòmic, i que tingui el punt tradicional i informal que ve de gust per entaular-se distesament. Per sort, encara en queden, d'establiments així, i el restaurant Can Ros n’és un.
Moltes visites d’aquí i d’allà, quan arriben a Barcelona, solen emetre una petició: vull anar a menjar un bon arròs. Si bé és cert que els arrossos a la cassola són més propis de la tradició catalana, la forma de fer a la valenciana, és a dir, la paella, es va acabar instaurant arreu del país. I en aquest racó de la Barceloneta, al carrer dedicat a l’activista veïnal Emília Llorca Martín, traspassada el 2009, se n’hi troba un de ben bo, amb una marca espessa i fosca, amb una bona quantitat de musclos i de gambeta petita, però gustosa. Ells mateixos ho diuen: “Som una pàtria d’arrossos”.
A més, per fer obrir la gana, l’amanida russa amb llagostí és, potser, de les millors de la ciutat, així com el carpaccio de la mateixa bèstia, amb aquesta tècnica que potencia el gust dolç i iodat. Diuen que es proveeixen de la Llotja de la Barceloneta, i a la carta d’entrants hi ha força plat marí, com ara els calamars a l’andalusa, la paperina de fregit de peixet i gamba, els musclos amb romesco o la coca de pop. A banda, els clàssics de bar: variat d’olives, gildes, anxoves i seitons. I si ens posem fins, pernil tallat a mà i ostres del Delta al natural.
A banda de la paella, també anuncien un arròs amb cap i pota i llagostins; un de calamar, cansalada i navalles; un altre de pollastre de corral, rossinyols i escamarlà; el negre, amb sípia, mongeta tendra i escopinyes; i fins i tot una fideuà, amb trompetes de la mort i escamarlans.
En aquest racó de la Barceloneta, al carrer dedicat a l’activista veïnal Emília Llorca Martín, se n’hi troba un de ben bo, amb una marca espessa i fosca, amb una bona quantitat de musclos i de gambeta petita, però gustosa. Ells mateixos ho diuen: “Som una pàtria d’arrossos”.
Per si encara queda gana, a la carta hi ha diverses opcions complementàries, com ara un mar i muntanya de pollastre amb llagostins, un saltat de calamar i bolets amb vel de cansalada ibèrica o un caneló de brandada de bacallà.