Els bons restaurants són aquells on menges bon producte, tractat amb cura i a un preu just. Tant si és cuina innovadora com receptes tradicionals, el més important és que no et prenguin el pèl. I això és justament el que trobem al Brot, un restaurant de l'Hospitalet de Llobregat amb producte de la comarca, una oferta variada i plats de qualitat per a tots els gustos.
Menjar bé a l'Hospitalet
Al Brot s'hi menja molt bé. És un restaurant de barri amb una bona cuina i un producte excel·lent del Parc Agrari del Baix Llobregat. Ni japonès, ni menú degustació, ni fusió, ni cap concepte modern en què s'encasellen la majoria de restaurants de Barcelona i rodalia. El Brot és, simplement, un lloc on gaudir d'un bon àpat. Hi tenen tapes clàssiques, plats tradicionals i també alguna recepta més exòtica perquè tastis tot el que vulguis sense moure't del mateix restaurant.
És trist haver-se'n d'alegrar, però la verdura que serveixen té gust de verdura; fresca, cruixent i saborosíssima
Tant si fas menú com si menges a la carta, l'entrant de cortesia és un platet d'hummus amb uns cruixents de pa. Com a primer plat ens recomanen el mil fulls de verdures de Cal Marçal, una amanida fresca i molt gustosa. Recomanació que subscric totalment, de les millors amanides que he menjat últimament. És trist haver-se'n d'alegrar, però la verdura que serveixen té gust de verdura; fresca, cruixent i saborosíssima. Una obvietat poc habitual en molts establiments.
L'èxit del primer ens fa picar la curiositat. Demanem un parell de croquetes, de pollastre i de formatge amb carabassa -totes dues boníssimes- i encarem el següent plat. Un cebiche de tonyina amb panís i moniato fet amb producte local. Una recepta estrangera que també es pot elaborar amb ingredients del país i que et recomano tastar si t'agraden els sabors estridents.
La joia de la corona
El plat fort de l'àpat, però, encara ha d'arribar. És moment de tastar el costellam de porc a l'estil ianqui, una peça de 700 grams amb una carn tendra i sucosa i una crosta plena de sabor. Un bitxo amb el qual acabaràs ben tip i que ve acompanyat de xips de moniato i patates fregides. És un dels plats més cars de la carta, però a banda de no superar els vint euros, és una ració que sacia dues o tres persones. Una opció molt recomanable si t'agrada la carn feta al més pur estil americà.
Malgrat l'abundància de l'àpat, sempre hi ha un forat per a les postres. Tastem el coulant de xocolata i el pastís de llimona, dues postres molt diferents però igual de bones. El coulant té un gust intens a avellana -sabor que a mi personalment m'encanta- i el pastís de llimona és suau i agradable, sense un gust massa dolç d'aquells que acaba cansant.
Acabem amb un cafè -que, per cert, també és bo- i deixem el xarrup per a un altre dia, que després toca treballar i no arribaríem a bon port.