Després de les festes de Nadal, els gimnasos s'omplen dia i nit de persones que volen baixar els quilos guanyats i sentir-se bé amb ells mateixos. En el meu cas, però, em considero ferm negacionista d'un gimnàs, espai que no penso trepitjar mai. Ara, és clar que he pecat menjant escudella, canelons, pollastre rostit i fricandó, entre altres. I, per tant, m'he de sumar a la moda de fer esport i tornar a la rutina de l'activitat física. És per això que amb la colla d'amics optem per la natura i el senderisme i fer una ruta clàssica i tranquil·la com és el cim del Matagalls. No obstant això, el nostre propòsit de trencar amb el festí perpetu de Nadal es veu interromput pel restaurant Coll Formic, que visitem un cop acabem la ruta i ens enamorem d'aquesta cuina catalana i tradicional tan ben parida.
Desesperats amb una gana que feia feredat, ens deixem portar per les recomanacions que havíem sentit al llarg de l'excursió. No ens enganyem tampoc, ja que un cop arribes al pàrquing de Coll Formic, el restaurant queda allà mateix a la carretera i és l'opció fàcil i més còmoda. Però és que, a més a més, el zenit de la sort arriba quan aquesta comoditat es trasllada al paladar en una deliciosa selecció de plats de la cuina de tota la vida. En definitiva, una oda als restaurants de carretera i a la cuina familiar ben executada.
Acabem la darrera baixada, els últims 200 o 300 metres, visualitzant la façana del restaurant i fent cabòries del que tindran a la carta i encreuant els dits perquè hi hagi un bon pa amb tomàquet i carn a la brasa que satisfaci els nostres estómacs. El que rebem primer, però, és una calorosa benvinguda de la família que regenta el negoci. Ens assenyalen la taula i immediatament dedueixo a través d'aquelles estovalles de quadres blancs i verds i les cadires de fusta que l'hem encertat: menjarem molt i molt bé!
El restaurant va obrir el 1986 amb en Joan i la Maria, primera generació del negoci, que van impulsar-lo com a bar. Més endavant s'hi afegeix l'Anna Ramírez, la segona generació al capdavant, reafirmant l'aposta pels esmorzars de forquilla i els dinars de carn a la brasa. Són set treballadors, m'explica, i treballen amb harmonia i de manera coordinada per donar menjar a motoristes, ciclistes i excursionistes, que són a grans trets el tipus de comensal que hi aterra.
Dilluns i dimarts tenen tancat, però de dimecres a divendres ofereixen un menú de migdia de 15 € espectacular. Als caps de setmana l'única opció és remenar entre la suculenta oferta de la carta i els plats de temporada. D'aquest darrer bloc el que m'hi trobo són les carxofes al forn, la crema de bolets o de carabassa, els espàrrecs verds a la graella, la sopa de ceba o farigola i els cigrons amb cansalada. Pel que fa als segons, el conill a l'allet, les mandonguilles amb sípia, el pollastre rostit amb prunes o el senglar estofat. És impossible escollir-ne només un de cada!
Endinsant-nos a la carta, configuren els entrants les diverses amanides, l'escalivada i l'esqueixada, però també n'hi ha de calents, com l'albergínia farcida, les patates d'Olot, uns macarrons gratinats de l'àvia al més pur estil tradicional, croquetes de tota mena i canelons de carn o d'espinacs. Preus que no superen els 10 €, a excepció d'un parell de plats, i on les quantitats són força abundants i generoses. Passem a la següent pàgina per llegir els guisats i les carns a la brasa. Ara la cosa es posa seriosa...
Dibuixo en el meu imaginari el crit de fons d'en Laporta cada vegada que canto un plat, així que procedim a cantar l'alineació. Xurrasco amb guarnició, bistec amb guarnició, entrecot de 450 g amb patates o mongetes, xai de quatre peces, conill amb allioli, galtes de porc a la brasa i, en última instància, la joia de la corona: la graellada de carn amb guarnició. Dels guisats, peus de porc amb pèsols, vedella amb bolets, bacallà amb panses o samfaina, confit d'ànec amb peres o taronges, callos, braó al forn o pollastre amb gambes. Unes postres desglossades en un enorme pastís de formatge, la crema catalana o el coulant de xocolata amb gelat de vainilla o nata són el colofó d'un final d'àpat estupend.
Quasi quaranta anys després, l'Anna mostra l'orgull que Coll Formic continuï dempeus. Ara bé, de la família només queda ella i l'opció que tiri endavant dependrà dels seus fills i una hipotètica tercera generació. “De moment, obrim cada dia i, tot i que el restaurant no ha crescut, es manté intacte i això ja és força meritori”, comenta il·lusionada.