Dos nens petits asseguts a les escales del carrer o jugant a fet i amagar mentre els pares donaven de menjar en un dels restaurants emblemàtics de Sant Cugat del Vallès. Així comença aquesta història que data de l'any 1992, un període clau per a la família Padrosa. La ciutat santcugatenca era més aviat un poblet, allunyat de les dimensions actuals i amb un ambient de poble i els carrers que confeccionaven el centre. Molt a prop d'on s'ubica ara el restaurant Telefèric (Av. Torre Blanca, 2), s'hi enclavava el local que va catapultar aquesta família als Estats Units. Però anem a pams.
El restaurant Telefèric: cuina catalana als EUA
En Xavi i la Maria Padrosa regenten actualment el local de Sant Cugat, que ha reobert les portes després de mesos de reforma, i també el Telefèric que se situa a la capital catalana (Pl. del Dr. Letamendi, 27). Però no només això, sinó que també compten amb cinc restaurants més als Estats Units (Los Angeles, Palo Alto, Long Beach, Los Gatos i Walnut Creek). Ep, això no és tot: preparen 8 obertures més en els pròxims tres anys a Califòrnia, Arizona, Texas, Washington i Vancouver.
Ara és un grup familiar fort i amb presència sobretot al mercat nord-americà, però que parteix d'uns orígens humils i molt tendres. Ens remuntem als anys en què la mare d'en Xavi i la Maria va migrar des de Navarra, Pamplona, a Sant Cugat i va topar-se amb la dura realitat que a Catalunya no hi havia els pintxos tan típics de la seva regió. "S'havia de posar fi a aquest fet", va decidir-se i així és com va néixer el restaurant Ronda, orquestrat per la Sole i en Ramon, els pares. "Era un menjar molt diferencial i va tenir molt èxit i molt bona acceptació", explica en Xavi.
Posteriorment, van tancar per obrir uns metres més endavant, ja amb el format actual, amb l'esplèndida cuina catalana de base, però sense oblidar mai el format dels pintxos bascos. "L'origen del nom és perquè viatjàvem cada estiu a Suïssa on el telefèric era un clàssic i els pares ens van regalar una cabina com a joguina i vam posar-la al restaurant Ronda. D'aquesta manera, la gent deia 'per què no anem al telefèric a fer unes tapes i pintxos', en lloc de dir-nos pel nostre nom", diuen els germans. Per aquesta raó, quan van traslladar-se de local, no van dubtar ni un segon quin nom hi posarien.
Santcugatenc de naixement, m'emplaço al Telefèric per celebrar les tres dècades i escaig de trajectòria i descobrir la nova reforma del local de Sant Cugat i conèixer-ne la carta i els plats. El nivell, més que notable, es reflecteix en uns plats de l'estil del pintxo de foie a la planxa caramel·litzat amb ceba vermella i melmelada de cirera o les croquetes de peus de porc amb tòfona i mousse de dàtil. Molt i molt bons en uns gustos agradables i presentats d'una forma excel·lent.
Tota la desfilada de plats són acompanyats musicalment amb les veus de la Maria i en Xavi que ens expliquen anècdotes d'aquests anys i curiositats d'alguns dels plats. Els tacos cruixents de tàrtar de tonyina, guacamole, maionesa de Chipotle i ceba cruixent o l'albergínia fumada amb cremós de burrata, sèsam torrat, avellana, puré de dàtils i torrades papdum són més plats a destacar.
Els germans Padrosa admeten el fet de no descobrir res nou, "però sí que els plats que elaborem es duen a terme a la perfecció perquè el resultat sigui excel·lent". I això ningú no els pot retreure res. Més tapes que no puc oblidar són l'steak tàrtar de salmó, llet de tigre i maracujà, caviar oli d'alfàbrega o el ravioli d'ànec de Pequín amb salsa de foie i hoisin, mango i menta. Ostres, i els arrossos, déu meu senyor! L'arròs de magret d'ànec, foie i compota de poma o l'arròs de botifarra, trompetes de la mort i ceba caramel·litzada són tastos obligatoris tant a Sant Cugat com a Barcelona.
30 anys després que la Maria i en Xavi juguessin pels carrers de Sant Cugat mentre els seus pares treballaven a la cuina i ells mateixos no es veiessin treballant en aquest sector, dirigeixen ara els restaurants Telefèric als Estats Units i a Catalunya portant en una nova dimensió internacional el concepte de la cuina catalana perquè sigui reconeguda arreu del món.