A escasses 48 h d’obtenir una estrella Michelin, l'Oliver Peña, xef de Teatro kitchen & bar, mostra un entusiasme contingut. Un servei normal, cap escarafall. La cuina vista flueix amb precisió tant pels qui s’asseuen a primera fila, a la barra amb vista a allò que succeeix entre fogons, i pels qui s’asseuen a les taules repartides entre les dues sales. Alguna abraçada furtiva. Però la vibració de felicitat es nota, flota per l’ambient. “Per a mi, el més maco va ser quan vam tornar l’Agostina Fernández (cap de sala), en Xavi Solé (sous-chef) i la Cristina Losada al restaurant i vam compartir l’alegria amb tot l’equip”, expressa en Peña amb els ulls humitejats. I prossegueix: “Veure la il·lusió i emoció en aquest equip jove per viure què se sent en guanyar una estrella Michelin, és per recordar-ho”.
L’Oliver ja ha viscut molts d’aquests moments, porta moltes estrelles a la seva esquena al llarg de la seva trajectòria professional, moltes d'elles lligades als Adrià (La Hacienda Benazuza, 41°, Enimga) però aquesta és especial, perquè és pròpia. “Ha sigut una bogeria”, explica en Peña, “només en el trajecte de tornada a Barcelona vaig gastar quatre bateries del mòbil, agraint les felicitacions i comentant”. Valora per sobre de tot l’afecte, tant de companys del sector, com de clients i amics.
Aquesta humilitat, que, d'altra banda, pot llegir-se com tocar de peus a terra, és quelcom que enganxa d’aquest xef de 43 anys nascut a Rubí. “Res canviarà. Ni els preus, ni els menús, ni la sala, ni el servei. Res.”, afirma el xef. Amb tot el sentit del món, ja que un 70% de la clientela de Teatro és de perfil local i molts d’ells són recurrents, clients habituals de la casa. No és molt comú que en un restaurant gastronòmic d’aquest tall, assolint els 100 € per barba tranquil·lament. I aquesta dada indica que a Teatro, es ve a viure una experiència que farà viatjar el comensal a través del sabor, la memòria i l'emoció.
La cuina d’en Peña segueix en construcció, però avançada. El xef confessa que ha necessitat temps, teràpia i esport per endreçar-se i reconstruir-se en una versió de si mateix que l’omple de felicitat en un camí que no sempre ha sigut fàcil. I en el qual, en tot cas, s’ha acompanyat de la seva parella, la Cristina Losada, un dels seus puntals. “Em va costar acceptar aquest fantàstic Frankenstein que és Teatro" (al·ludint al fet que va heretar el Tickets amb pocs canvis), explica amb un somriure en Peña, però ja se l’ha fet seu, amb veu pròpia que ara, més que mai, parla alt i clar. “Va ser vital la confiança dels germans Iglesias”, diu.
“Res canviarà. Ni els preus, ni els menús, ni la sala, ni el servei. Res.”, afirma el xef Oliver Peña, del Teatro kitchen & bar que acaba de guanyar 1 estrella Michelin
Per fi, a Teatro hi ha autoria. Peña usa el que ha après i desaprès per mostrar el seu viatge vital, teixit de memòries, moments familiars capturats i sensacions, en una cuina que premia la intensitat del sabor i no descuida la tècnica. Així, els seus viatges a Mèxic, el seu amor per la cuina coreana, o els diumenges tenyits d'aperitius i vermut es comparteixen amb els comensals en plats com el taco de quelites (un merengue sec d’hibiscs en forma de taco, farcit amb crema fumada, l’alfàbrega i quelites o brots, per sobre), el vermutón (patata souflada amb mantega d’oliva, seitó en vinagre, anxova i piparra) o el pop a la coreana, un divertit pop amb kimchi fregit en què cal sucar en la maionesa, després en el panko i finalitzar amb un cogombret envinagrat. Els plats que més es veuen desfilar per la sala són la meravellosa cassoleta de nori (alga nori caramel·litzada, amb ganache de foie, wasabi fresc i anguila curada en salsa teriyaki) com a oda a l’umami o el roll de llagostins de La Ràpita, un brioix amb salsa valentina i pico de gallo amb llagostins.
El que tenen en comú tots ells és el sabor, intens, reconeixible, confortable. Amb mirada clara als ulls i als plats, Peña navega per records comuns intergeneracionals (oh, la regañá de porro, que trasllada a les calçotades festives), llocs íntims de comoditat i costums familiars plens d’afecte. Ara sí, el xef aparca la timidesa per obrir-se amb autoria i honestedat, abraçant una cuina que, sense deixar de ser tècnica, incorpora els seus gustos personals. “Si podeu, heu de tastar la truita de patates de Lalan’s, a l’avinguda Mistral, doncs és una de les millors que he tastat mai”.
Per tot plegat, tal com el nom indica, el dinamisme, la diversió i un show controlat és el que es viu a Teatro, tant a sala com a la taula. Les opcions per al gaudi són diverses: des d'opcions de carta, menús tancats (com el Clàssic de 75 €, el Teatre per 120 € i l’Èpic per 180 €) a menús personalitzats com el Sorpresa, on per 100 € per cap el comensal tindrà una experiència feta a mida. També en la part líquida: l’equip de sala juga amb 260 referències on predominen els vins locals i perfils molt versàtils, que encaixin en tota mena de paladars. El que encaixa, i molt, és el Teatro que mira al futur amb il·lusió i confiança. Un vaixell humà que ha trobat el seu rumb.