Les modes gastronòmiques són una realitat inevitable en grans ciutats com Barcelona. Molts dels restaurants que obren a la capital són conceptes repetits fins a l'avorriment que ja no saben què més oferir per intentar ser diferents sense sortir de la norma. Per sort, en un discret carrer de Sant Gervasi, ha obert un oasi del bon gust amb personalitat pròpia on s'està tranquil, s'hi menja bé i et tracten com un més de la casa.
Un establiment elegant
Estem parlant del restaurant Grace, ubicat al carrer de Calvet. Es tracta del segon local que l'advocada Patricia Trejo obre a la ciutat de la mà del seu cuiner de confiança, en Roger Nassare. El Grace ret homenatge al personatge homònim de la famosa sèrie 'Peaky Blinders'; un personatge elegant que encarna l'essència de l'estètica del local. Ambientat a la Nova York dels anys 50, el Grace és un local tranquil i amb una decoració minimalista.
La senzilla i delicada coberteria decorada amb precioses flors i algun detall d'època penjat a la paret completen una atmosfera clàssica, tranquil·la i amb un estil propi molt elegant.
El verd fosc i el blanc són els protagonistes d'un espai ocupat per taules grises i cadires negres. La senzilla i delicada coberteria decorada amb precioses flors i algun detall d'època penjat a la paret completen una atmosfera clàssica, tranquil·la i amb un estil propi molt elegant. Val a dir, però, que el menjar que trobarem al Grace no té res a veure amb l'època en la qual s'ambienta. És un restaurant de cuina mediterrània amb productes catalans i receptes de tota la vida.
Cuina de confiança
Els plats del Grace són senzills, però ben elaborats. Tenen una carta variada i prou curta perquè no sigui feixuga. Comencem l'àpat amb una gilda, força grossa i correcta. Com a entrants, tastem els musclos amb escabetx casolà, el tàrtar de gamba, el biquini de botifarró i la croqueta de rostit. El biquini és especialment bo i la croqueta es nota que és casolana, ben cremosa per dins i cruixent per fora. Tastem també mitja ració de la taula d'embotits, tots de primera qualitat. Un dels avantatges del Grace és que els plats de la carta els pots demanar en mitges racions per poder tastar-ne més.
Les postres són delicioses: la torrada de Santa Teresa és molt bona, però la mousse de xocolata amb taronja és sens dubte el meu plat preferit del dinar
Com a plats principals, el peix del dia és exquisit: un filet de llobarro amb una guarnició senzilla i excel·lent de ceba, patata i tomàquet. També és bo el magret d'ànec, especialment el greix torrat que cobreix la carn. L'acompanyament de pera, en aquest cas, és una mica més fluix. Finalment, l'arròs del senyoret també és bo, malgrat que ha quedat un punt salat. Per beure, demanem una ampolla de Predicat negre, un DOQ Priorat molt bo que lliga bé amb tots els plats.
Per acabar l'àpat, les postres són delicioses: la torrada de Santa Teresa és molt bona, però la mousse de xocolata amb taronja és sens dubte el meu plat preferit del dinar. La xocolata és deliciosa, i el punt cítric de la taronja i el cruixent del crumble que l'acompanya està molt ben integrat. Són unes postres del tot recomanables.
El Grace és un local que toca tots els pals, des de la verdura fins a la carn, passant pel peix i les paelles d'arròs. És el local ideal si vols anar a dinar a un lloc elegant i quedar d'allò més bé amb els convidats. A més, el servei és excel·lent: atent, ràpid, i sincer.
L'única pega és el preu. El Grace no és un restaurant barat. Cal tenir en compte que s'ubica a la zona alta de Barcelona, però malgrat que no sigui un restaurant de luxe amb preus desorbitats, les racions són un pèl cares tenint en compte les quantitats. Malgrat això, és un restaurant que val molt la pena visitar. L'ambient que s'hi respira, amb un cuiner, el Roger, molt proper, humil i talentós, és ideal per gaudir d'un àpat deliciós en un espai elegant i molt acollidor.