El Via Veneto és el clàssic de clàssics entre els restaurants de Barcelona. Un espai únic que et trasllada a una altra època i on l'elegància i la tradició t'abracen des del primer moment que hi entres. Un restaurant emblemàtic que també acull dinars privats i on la D.O Cava va presentar fa uns dies algunes de les novetats dels escumosos d'enguany. Així es menja al restaurant preferit de Salvador Dalí; un lloc on l'artista surrealista es rendia al classicisme més pur per fer de les seves amb els convidats.
El restaurant preferit de Dalí
Via Veneto (C/ Ganduxer, 10) és un local clàssic com cap altre; premiat amb una estrella Michelin i tres Sols Repsol, més que un restaurant és una màquina del temps. Va obrir portes l'any 1967 i 57 anys després es manté congelat en una altra època. El primer que et trobes en arribar és un aparcacotxes molt elegant que guarda una porta coronada per dos tendals vermells.
A dins, un petit passadís estret et condueix a la barra i a la sala principal del restaurant; cortines gruixudes, cadires entapissades, tovalles de roba i cambrers amb esmòquing vesteixen un espai amb la llum tènue i un autèntic esperit senyorial. No és anodí que fos un dels restaurants predilectes de Salvador Dalí. Al Via Veneto, el geni de Figueres hi celebrava àpats amb diverses personalitats, amb les quals perpetrava algunes de les seves gestes més surrealistes. En una ocasió, Dalí va demanar que li servissin unes llonganisses que va fer penjar del coll dels convidats.
La tradició més contemporània
A més de la sala principal, el restaurant disposa d'una sala reservada per a actes privats en la qual es va celebrar fa pocs dies un dinar organitzat per la D.O Cava. L'entitat, representant dels escumosos més prestigiosos de Catalunya, va presentar els resultats econòmics de l'últim any i va maridar, amb 10 caves monovarietals diferents, un dinar excel·lent.
Un plat exquisit, però sobretot preciós, que sabia de menjar de tan bonic que es presenta
L'àpat, en una llarga taula parada amb més de 300 copes -per a una trentena de comensals- va començar amb uns quants aperitius: fuet de Tortellà, patata souflé de brava, tàrtar de salmó o gelée de vermut de Reus amb oliva i taronja són algunes de les delícies que els cambrers oferien elegantment als assistents. A més, el primer dels caves que vam poder tastar va ser un Rosat Bru 2021 del Celler Carles Andreu, un monovarietal elaborat amb raïm trepat. Arribat el moment de seure a taula, el primer dels cinc plats de l'àpat va ser un carpaccio de tonyina vermella de l'Ametlla de Mar. Un plat exquisit, però sobretot preciós, que sabia greu de menjar de tan bonic que es presenta. Un carpaccio maridat amb dos caves xarel·lo del 2017 de primer nivell: Un Juvé i Camps Milesimé i un Avinyó La Ticota
Una verdura molt difícil de maridar que encaixa a la perfecció amb aquests dos caves rosats
Tot seguit, els elegants cambrers van servir els dos següents caves (Pere Ventura Vintage Rosé 2018 i Alta Alella Laietà Rosé 2019), un Pinot Noir i un Monastrell rosats exquisits. Dos caves que maridaven sorprenentment bé un suculent coulant de carxofa, l'enemiga número u dels sommeliers. Una verdura molt difícil de maridar que encaixa a la perfecció amb aquests dos caves rosats. A continuació, les 'xuletitas' de llenguado a la milanesa, un plat de peix fascinant d'allò més senzill, però ple de sabor, servit amb dos Pinot Noir: U Mes U Caelus 2016 i Vins El Cep Mim Natura Blanc de Noirs 2018.
L'últim dels quatre plats principals va ser la garreta de porc amb albergínia i poma, un autèntic festival per al paladar. Una carn tendra, però que no es desfà; manté l'estructura i és ferm en boca. La salsa, intensa en la mesura justa, és digna de sucar-hi una bona de llesca de pa en acabar, i la salsa d'albergínia té un intens sabor fumat que encisa als qui ens agraden els sabors potents. Per maridar-ho, com que no existeixen els caves negres, l'opció escollida pels sommeliers van ser un Codorniu Ars Collecta Paraje La Pleta 2014 i un Cava Guilera Green Xarel·la 2012.
L'acidesa dels cítrics contrasta amb l'intens gust del sorbet d'alfàbrega i la textura curiosíssima de les bombolles de tònica
Per acabar, unes postres d'allò més divertides. Un plat de cítrics de temporada amb tres sorbets i bombolles de tònica. Un plat de colors llampants i sabors màgics. L'acidesa dels cítrics contrasta amb l'intens gust del sorbet d'alfàbrega i la textura curiosíssima de les bombolles de tònica; petites boles transparents que t'exploten a la boca i t'inunden el paladar amb una subtil amargor. Unes postres maridades amb un Freixenet Malvasia 2014 -el cava més bo de tot el dinar, dolç i gustós- que tanca un àpat rodó, en un espai increïble i amb un servei impecable.