Barcelona és plena a vessar de restaurants italians. I això sempre és una bona notícia: una de les millors gastronomies del món ha fet feu a casa nostra en forma de pizzeries i trattories, de llocs per fer un aperitiu amb spritz i de pastisseries, gelateries i, fins i tot, botigues de queviures. Les aportacions de la comunitat italiana encara van més enllà: forneixen gran part de l’escena de la cocteleria barcelonina i han portat un saber fer a la sala encara més atent i proactiu. Però si bé la cuina tradicional italiana és un goig, al gastrònom de la ciutat també li agrada tastar plats que vagin una mica més enllà. I aquest és el cas del restaurant Agreste.
Restaurant Agreste: excel·lent cuina italiana
Allà, on abans hi havia l’antiga Casa Fausto i, encara abans, la parada de l’òmnibus de Vallcarca, avui hi ha el restaurant Agreste, que defineix la seva oferta com a italiano-catalana, amb concessions a altres receptes del Mediterrani. És a dir: fa avantguarda de la tradició amb productes, tècniques i combinacions de Catalunya i també d’Itàlia, treballant bon producte amb tècnica fina. L’artífex de tot això és en Fabio Gambirasi, a la cuina, i la Roser Asensio, a la sala, i també de la resta de l’equip.
El concepte es tradueix en plats com ara el delicat i gustós tàrtar de tomàquet Paolo Petrilli amb anxova i tàperes, una espectacular fregola sarda amb calamar i nduja, els tagliatelle a la chitarra amb escamarlà, extraordinaris. El menú degustació, a 100 €, encara inclou més plats, com ara una carbonara viciosa de sepiola i bolets, l’escabetx de col farcida, uns fusilli amb bacallà amb un emplatat estèticament insuperable, els ous de reig amb ajoblanco i pol·len o una especialitat bolonyesa, els ravioli de carabassa i galetes amaretti. Com dèiem, producte excepcional, tractat amb precisió mil·limètrica, sense perdre ni una gota de passió.
A l’apartat de postres, un tiramisú formidable i com cal, i també una sorpresa esplèndida: un gelat de julivert acompanya un fons de toffee i un bocí de plàtan cobert d’amaretti esmicolats.
A la bodega del restaurant, que fa anys que s’engreixa gràcies a la bona feina dels diversos sommeliers que han passat per allà, avui pot trobar-s’hi una acurada representació de vins catalans, italians i francesos, amb joies com el xampany Le Mont Benoît d’Emmanuel Brochet i el blanc La Perlée (2021) de Sylvain Dittière.
Per tot això, per la traça d’en Gambirasi, el talent del personal de sala, la calidesa de l’espai, l’estètica de cada plat i vaixella i per fer una cuina italiana d’alta qualitat, innovadora i única en la seva espècie a la ciutat, no s'entén com encara la guia vermella no ha estrellat l’Agreste d’en Fabio i la Roser. Esperem que no tardin gaire a fer-ho.