Per fi, el vi està de moda. Arreu de Catalunya han obert bars de vins plens de caliu, bones referències i fets amb un cor jove, justament allò que necessitava el món del vi, de vegades massa seriós, immobilista i carrincló. A Vic, al Gal·la Bar, s’hi troba tot això de bo i encara més: els plats que arriben a taula són una delícia a l’altura de les millors ampolles de la casa.
El vi s’ha posicionat com un reclam important pels gastrònoms que és capaç de mobilitzar-los i fer-los recórrer quilòmetres. Ara, la importància ja no només rau en la teca, sinó que es busca que bars i restaurants tinguin un celler competent. És el cas de Gal·la Bar, comandat per la Irina Rifa i l’Ignasi Alemany, que van tenir l’encert d’aixecar-ne la persiana ara fa gairebé 3 anys.
"Per a nosaltres, és com una petita caseta, com si fos el menjador de la nostra llar”
“No som ni cuiners ni sommeliers, no n’hem estudiat, però vam acabar en aquest món perquè ens apassiona”, explica l’Irina, que va conèixer el món del bar i del restaurant mentre cursava Filologia catalana. “L’Ignasi, que ve de família d’hostalers, ho duia a dins”. Com a parella, buscaven feina plegats per poder conciliar millor la vida personal, fins que es va presentar l’oportunitat d’engegar un projecte propi on poder donar vida a la idea que fa bategar el Gal·la i, també, unes millors condicions.
Parlem dels plats del Gal·la: broquetes de lletons teriyaki, amb una salsa ben mesurada que no dolceja ni embafa; les seves braves, ben braves, com ha de ser; la truita de patata amb formatge i sobrassada, un revitalitzant efectiu; els ceps amb vel cansalada, tot el gust de la muntanya potenciat per un tel de greix fi i saborós. Per postres, un flam com cal. I per beure, aquell dia, Pink Bulles, un ancestral de gamay de Maupertuis, l’Encenedor de Benzina, 100% xarel·lo en bota de castanyer d’Enlaire Vins i la savagnin Sous la Roche 2019 de Ganevat.
“Triem producte bo i el manipulem al mínim. Hem passat de fer braves i entrepans a treballar amb calamar de potera o ceps. Ens agraden els productes lleugers, que no tinguin gaires capes, i que se’ns posin bé”, diuen. Pel que fa a vins, destaquen la influència que ha tingut en ells el distribuïdor Jaume Jordà, i la curiositat que ara els mou per conèixer els viticultors i els seus projectes de primera mà. “És molt més fàcil vendre si coneixem les persones i les vinyes, com ho fan i on”.
Catalunya, França i Àustria són els orígens de la majoria de vins de la seva carta, un espai que comparteixen amb vins d’altres indrets de l’estat i també d’Itàlia. “Al principi va costar entendre que no tinguéssim vins convencionals, així com la nostra aposta pel cafè d’especialitat”.
L’Ignasi i l’Irina, al Gal·la, van proposar-se de fer una cosa molt difícil, i ho han aconseguit: “volíem que fos com un bar social, volíem crear una comunitat, que la gent que vingui se senti, de veritat, com a casa, ben tractada, i a gust. De fet, per a nosaltres, és com una petita caseta, com si fos el menjador de la nostra llar”.