Gaudir d'un bon àpat en un restaurant depèn de molts factors. El més important, sens dubte, és el menjar, però l'espai o la companyia també són determinants a l'hora de passar una bona estona. Pel menjar, no hi ha res millor que un bon menú de cuina catalana tradicional; per l'espai, un local emblemàtic amb cent anys d'història; i de companyia, la persona que tu vulguis i una parròquia de clients habituals que xerren en català mentre demanen més vi.
Un espai icònic
El Bar Muy Buenas va obrir portes l’any 1928, tot i que la primera referència que es té del local data de 1896, quan la família Ràfols hi va obrir una bacallaneria. Ubicat al cor del Raval, al carrer del Carme 63, des de fora sembla més una botiga de segona mà que un restaurant. I lluny de ser negatiu, el fet de passar desapercebut fa que la clientela que hi entra ja sàpiga on va; ni s'hi arriba de casualitat ni hi entren gaires turistes. Amb una decoració modernista fidel a l'interior original de fa un segle, el Bar Muy Buenas és un dels locals Emblemàtics segons l'Ajuntament de Barcelona.
Senyors llegint el diari, parelles conversant amb el cambrer i la gairebé desapareguda amabilitat de qui diu 'bon profit' quan entra mentre tu estàs menjant
El primer que crida l'atenció en entrar-hi és l'olor. Però no fa olor de fricandó ni a mandonguilles —la cuina queda al fons del restaurant— sinó que s'hi respira història. Malgrat les reformes, es nota que és un local centenari i se sent l'olor dels mobles i dels anys que té a l'esquena. L'entrada és àmplia, amb un sostre alt i una barra a mà dreta. Al fons, la sala del restaurant és petita, però acollidora, amb un sostre més baix i un parell d'espais separats per vitralls modernistes. El terra és de rajola hidràulica i a les parets hi pengen tota mena de records històrics, com la revista Esplai o cartells d'Anís del Tigre. A més, el local té un segon pis equipat amb una altra barra i unes quantes taules més per fer-hi esdeveniments privats.
Un temple de bona cuina
El Bar Muy Buenas té una carta farcida de plats tradicionals i una trentena de vins de qualitat per gaudir d'un àpat excel·lent. Però a més, el restaurant ofereix un menú del dia de tota la vida per als clients assidus que freqüenten el local. Senyors llegint el diari, parelles conversant amb el cambrer i la gairebé desapareguda amabilitat de qui diu 'bon profit' quan entra mentre tu estàs menjant.
Tots els plats són molt correctes, sense sabors estridents i amb el confort de gaudir de l’àpat català per excel·lència
Posats a gaudir de cuina tradicional, demanem unes anxoves amb pa amb tomata i una esqueixada de bacallà per fer boca; a continuació, tastem el fricandó i les mandonguilles amb sípia; i per postres, la debilitat pel dolç ens pot i tastem el flam, la crema catalana i les postres de músic. Cada mossegada és un plaer per als sentits. Tots els plats són molt correctes, sense sabors estridents i amb el confort de gaudir de l’àpat català per excel·lència, des del pa amb tomata fins al músic. A més, malgrat que només hi ha un cambrer, ben vestit i molt amable, fent tota la sala —que és mig plena— els plats arriben de seguida i gairebé no has demanat que ja t'estan servint. Una atenció excel·lent que culmina un dinar rodó.
Els preus dels plats són raonables, tot i que una mica cars, i la ubicació del restaurant fa que sigui un bon lloc per dinar, però no tant per sopar. La degradació d’algunes zones de la ciutat pot condicionar el comensal si decideix que no és bona idea passejar pel barri de nit.