La cuina d'alta muntanya és magnífica i deliciosa, i una escapada a Andorra és estimulant. Si a aquesta combinació li afegeixes un sopar del Sergio i Javier Torres al restaurant Refugi del Llac de Pessons, al sector Grau Roig de Grandvalira, l'experiència difícilment pot ser millorable. Així doncs, ens concentrem una setantena de comensals amb una elevada expectació en aquest espai que s'especialitza en l'alta cuina de muntanya des de fa 30 anys en un dels llocs més idíl·lics del Principat d'Andorra, concretament a 2.300 metres d'altitud.
Un sopar estrellat a Andorra sota els fogons dels Germans Torres
Les alertes de les agències meteorològiques pel que fa a la neu i, sobretot, a les fortes ratxes de vent no eren esperançadores, però l'empenta de la bona gastronomia no es frena així com així. Amb tot, carretera amunt —i, posteriorment, retrac— perquè personalitats i amics ens reunim en el bucòlic restaurant on aquesta freda nit de dissabte s'aixopluguen les idees i la monstruosa creativitat dels Germans Torres.
Els cinc graus negatius amb els quals arribàvem era el peatge a pagar per tenir la sort i el privilegi de ser en una localització immillorable per tastar un menú dissenyat per dos xefs amb tres estrelles Michelin. Una bona foguera ens escalfava a l'entrada del restaurant, a l'interior del qual vam celebrar una preciosa vetllada en un menjador càlid i construït entre parets de pedra. Rústic, familiar i acollidor podrien ser els adjectius més adients d'aquest sopar que arrencava amb una copa de cava i les primeres converses per trencar el gel.
En aquest impas entre el pica-pica dempeus i el moment de seure vam poder degustar —més d'una vegada— les impressionants ostres al Xerès servides en safates de plata. Ja asseguts, i realitzat el protocol de conèixer-se amb la companyia amb qui t'entaules, comencem la teca amb un parell d'entrants.
El tàrtar de Rubia gallega amb cruixent d'envinagrats, d'una banda, i la cassoleta de cansalada ibèrica, tòfona i ametlles, de l'altra. Dues tapes alegres i molt ben presentades que deixaven entreveure l'exquisidesa del menú que s'estava executant. “Creiem que ara estem en un moment per sobre de les estrelles”, declarava la dupla talentosa en una entrevista a La Gourmeteria fa escassos mesos. I és evident que el seu baluard a Barcelona i els altres restaurants que han anat obrint per la capital catalana són bona prova d'aquesta sentència.
Hom pot creure que en un sopar així, més informal i calmat per gaudir, es podrien relaxar. Res de l'altre món, perquè els genis ho són sempre: dia i nit, i sigui el restaurant que sigui, per molt que els impliqui col·laborar i embrutar-se les mans amb un equip que no és el seu. Res no els atura en el camí de l'èxit i ser perfectes.
Endinsant-nos en l'àpat, ens trobàvem uns plats principals carregats de significat. En primer lloc, una sopa de ceba, inspirada en la tradició andorrana, però amb un gir únic, ja que les cebes provenen dels camps de Fuentes de Ebro, conreades pel pare dels xefs i amb denominació d’origen. Acompanyant-la, un panot de parmesà amb tòfona d’hivern, evocant la rosa de Barcelona i traçant un pont gastronòmic entre la capital catalana i les muntanyes andorranes.
El viatge va prosseguir amb uns pèsols del Maresme, sublimats amb una salsa de pernil ibèric i engrunes del pastor. Textura en boca impressionant que, per si no era suficient, venia seguit d’un arròs a la llauna amb olives negres i un exquisit bloc de bou curat durant cent dies en celler, marca de la casa de la bona gent de US Beef.
L’experiència culinària va tancar amb un toc dolç i evocador: L’Era de Cacau, unes postres on la xocolata va esdevenir la protagonista d’un final memorable. Ja amb els estómacs plens i els somriures d'orella a orella per aquesta oda culinària, Sergio Torres va explicar que la proposta que havíem tastat per a l’ocasió era la cuina que podem trobar al Cocina Hermanos Torres, la que fan al restaurant, “però que hem adaptat per a aquí. Fem un viatge entre Barcelona i Andorra”, va finalitzar en un aplaudiment i un reconeixement a la mestria als fogons d'aquesta família.