L'Eixample de Barcelona treu fum per les orelles pel que fa a restaurants. De tota mena: d'aquí i d'allà, barats i cars, de qualitat normaleta i de traca i mocador. És una de les zones més dinàmiques i eclèctiques de la ciutat, farcida de carrers plens de vida, botigues de tota mena i una oferta gastronòmica gairebé inabastable. Entre la gran quantitat de restaurants que poblen aquesta àrea, no és fàcil trobar joies que realment valguin la pena. Passejo pels carrers un dilluns després de cap de setmana, descobrint la proposta d'Italia con gusto, i aposto per visitar el restaurant Ostaia.
Restaurant Ostaia: visca la cuina genovesa
L'Ostaia es desmarca de la resta d'italians i el seu P&P (Pasta i Pizza). Va als orígens concrets de Gènova, al nord del país alpí, per acostar a Barcelona un mos d'aquella cuina i d'aquells ingredients tan desconeguts per a nosaltres. Ubicats al c/ d'Aribau 58, és un local senzill amb taules repartides al llarg de tot el menjador i, al fons de tot, imatges i vídeos que reprodueixen els carrers de Gènova per apreciar no només a través del paladar, sinó a través de la vista, la bellesa culinària i cultural d'aquesta regió.
Gènova, la capital de la Ligúria, és famosa per la seva cuina basada en ingredients frescos del mar i de la muntanya. Un dels plats més emblemàtics de la regió és el pesto alla genovese. De fet, la ciutat del nord és famosa a tot el món pel pesto. Aquesta salsa verda aconsegueix la seva màxima esplendor quan es combina amb trofie, nyoquis o lasanya. En un restaurant genovès sempre es troben també pansoti amb salsa de nous i raviolis amb salsa tuccu.
No he visitat mai Gènova, així que em prenc aquesta excelsa oportunitat com un primer tast de la regió. D'aquesta manera, aposto per deixar-me recomanar pel cambrer, un entusiasta i originari de la ciutat nòrdica, i em presenta una triple aventura genovesa. Una focaccia amb formatge i pesto genovès. Molt cruixent i saborosa, molt diferent d'una pizza i de les focaccia que puguem tastar.
Continuem amb una taglietelle al ragú, però matisant que hi havia bolets. La pasta dura, feta amb pocs minuts de cocció, com mana la tradició italiana és un plat que anoto a la meva llista de preferits a partir d'ara. I acabem amb el millor de tots: un conill impressionant, no recordo quin nom era en italià, que no tinc paraules per descriure'l. Base cremosa, carn extremadament tendra que es desfeia a la boca. Quina meravella desconeguda i quina sorpresa tan positiva topar-me amb aquest restaurant italià i fer una passa endavant en el meu coneixement sobre la cuina alpina.
De postres, un tiramisú que, és clar, com el fan ells ningú. I és que els italians tenen el do i han nascut per fer, entre moltes altres coses, un excels tiramisú. Diria que van transcórrer menys de seixanta segons des que me'l van portar a taula fins que el vaig devorar i escurar i que no quedés res al bol. Va quedar net com una patena!
Tot i la gran passió dels barcelonins per la cuina italiana, la cuina genovesa és poc representada a la ciutat, amb pocs restaurants especialitzats que ofereixin els sabors i els ingredients típics de la Ligúria. Així, els amants de la cuina italiana a Barcelona tenen una oportunitat única de descobrir els plats i sabors menys coneguts d’aquesta regió del nord d’Itàlia, una experiència gastronòmica que, sense dubte, excel·leix una de les cuines més famoses a Europa i al món.