El discurs del guionista Eduard Sola a la gala dels Premis Gaudí 2025 ha aixecat molta polèmica. Detractors i aplaudiments a parts iguals. El mateix debat genera Barcelona, una ciutat que compta amb milers de fanàtics per tot el que ofereix, però també partidaris de no trepitjar-la mai. Jo no em situo en cap d'aquests dos extrems, sinó en un punt mitjà. Sobretot gràcies als carrerons preciosos del barri Gòtic que enalteixen la bellesa de la capital catalana.
La Palma de Bellafila: un restaurant català per als catalans
Una zona sovint freqüentada per La Gourmeteria i que ressalta llocs espaterrants com la bodega La Palma. La Judit i l’Albert van agafar la bodega ara fa uns vint anys, mantenint la decoració original d'aquest espai quasi centenari. Des de fa poquets mesos, la Judit i l'Albert compten amb un germà petit a tocar d'aquesta bodega: el restaurant La Palma de Bellafila (C/ de Bellafila, 5). N'havíem parlat tan bé de la bodega que era el torn de visitar el restaurant per descobrir si la qualitat gastronòmica era la mateixa i què s'hi cuinava.
Obro la porta del restaurant i em saluda amablement la Judit que marxa de seguida cap a la bodega La Palma. Em quedo atès per l'Albert, l'Alain i en Jordi Parramon. M'hi fixo, d'entrada, en un menjador a tres nivells i espaialment ben repartit amb la possibilitat de menjar a la barra, una opció cada cop més en tendència a Barcelona. Ho celebrem!
La carta es desglossa en tapes i plats principals en una clara referència a la cuina catalana, no només la tradicional, sinó la moderna i reformulada amb tocs actuals. Bé, disculpeu-me, exactament no és cuina catalana: “A mi m'agrada dir que elaboro cuina mediterrània”, m'explica en Jordi Parramon. “És el receptari que hem vist tota la vida, però el poso al dia”. Producte de proximitat i productors de confiança són les claus d'aquesta nova obertura al barri del Gòtic.
En Jordi és assessor: ell no és el propietari del local, sinó que n'és partícip des dels inicis per fer créixer els projectes. La Judit i l'Albert li truquen al juny i a partir del novembre es posa a les mans de La Palma de Bellafila per convertir-lo actualment i en només dos mesos en un restaurant excel·lent amb plats trencadors i inimaginables.
Inclou a través de subtils pinzellades una cuina d'autor que caracteritza parcialment els plats i la carta de La Palma de Bellafila on es reflecteix la creativitat i el treball d'en Jordi. Després d'haver tingut 3 restaurants, ara fa trenta-cinc anys que es dedica a l'assessoria culinària i és tot un mestre i referent al sector. “M'implico al cent per cent, no només en el disseny de la carta, sinó que em quedo als fogons formant l'equip fins que ha entès el sistema que vull implementar”. Prenent nota i formant-se per aixecar a curt termini el restaurant, trobem la Martina Pérez i l'Alain Salamano, entre altres, que aporten el seu important granet de sorra a consolidar aquest local.
Endinsant-nos als plats, em confessa en Jordi que és una carta volàtil que pot canviar cada dia, ja que és en funció de la temporada. “Abans d'anar cap a la feina, cada dia passo pel mercat i depèn del que trobo i el que veig que m'agrada puc afegir plats nous o modificar-ne algun”, riu en Jordi. Per cert, només tenen carta, sense opció a fer menús de migdia o degustació, però sí que hi ha els suggeriments del dia, en un tiquet mitjà que pot rondar els 60 € molt aproximadament.
El 90% de la clientela, em comenten, és catalana i “això és una sort i ens agrada molt”. El turista no els molesta, “però ens donem a la gent d'aquí i apostem per la gent local”, conclouen.
Tot plegat, recito alguns plats que podreu tastar visitant La Palma de Bellafila com les impressionants sardines marinades amb raïm o un dels plats que no et pots perdre com és el calamar farcit. Boníssim! Però hi ha molt més, és espectacular el colomí amb olives o, per a mi, el millor plat de tots que és l'anguila fumada amb poma escalivada i col. És acollonant!
Tip a més no poder, he de descuidar les postres penedint-me molt, però amb la convicció que m'he sentit molt ben cuidat i que hi tornaré perquè és d'aquells projectes i restaurants en què hi confies i que tens la convicció que anirà, fins i tot, cap a millor!