Barcelona és una ciutat afortunada: tenim sol, tenim mar i tenim l’Enigma. Albert Adrià i el seu equip de cuina i sala fan aquí un restaurant que reflecteix allò que la gastronomia ha estat, és i serà. Les idees a cada plat tenen la potència d’una fletxa disparada pel més destre dels arquers, i sempre fan diana. Al darrere, esforç, empenta i tenacitat que es materialitzen sense costures en una experiència sorprenent, amb punts lúdics i d’altres reflexius.
Restaurant Enigma: un sopar estrellat de luxe a Barcelona
Diu l’Albert Adrià que oferir una experiència és una cosa fàcil de dir, però difícil de fer. Malgrat això, és el que vol: oferir-la a través del seu menú degustació (240 €) i “fer-ho segons la temporalitat dels productes, amb lògica per tractar-los i cuinar-los”.
Des de la benvinguda amb l’aigua de gerds directa d’un preciós samovar fins al gofre de cacau i fava tonka que clou el menú, el comensal travessa un bosc poblat de tècniques antigues i noves, producte nacional i ingredients forans i receptes estimulants que fan pensar: tant de bo aquest àpat sigui infinit.
Preguntat per la intenció del restaurant en aquesta temporada, Albert Adrià explica que l’objectiu “és anar creixent a poc a poc, oferint plats nous i arrodonint el menú per fer feliços els clients, als qui dono les gràcies perquè estem omplint cada nit”.
El 18 de març, el dia de la meva visita, comprovo que la sala de l’Enigma és plena, però no només això: en aquest espai que sembla un núvol, que fa una mica aquella sensació de quan els traspasses en un avió, hi ha el caliu del teu bar preferit. A cada taula s’hi serveix una de les cuines més desenvolupades del món i no hi ha ni rastre de fredor ni serietat perquè cada taula és una festa.
D’això últim, en bona part, en són responsables en Xavi Alba, responsable de sala, i en Frederic Oliva, responsable de sommeliers, dues intel·ligències que roden rapidíssim i clissen a cada client per donar-li allò que ni tan sols ell mateix sap que vol.
Oliva explica, menjant un plat combinat de llom i patates des de la Gelateria Mimar de la seva Canet de Mar natal, que treu la inspiració “d’en Lionel Andrés Messi Cuccittini, d’en Josep Roca, de l’Ozzy Osbourne, d’en Ferran Centelles i d’en Carlos Orta”.
Amb aquest elenc, la proposta vínica no podria ser d’una altra manera: “vins de poca producció, coneguts i desconeguts, amb el criteri que ha d’agradar a l’equip de sommeliers”. La clientela, diu, demana molt de xampany, vi blanc de la Borgonya i del Loire. “El 70% de la nostra carta és francesa. Ens agradaria molt que els vins locals fossin més competitius”. Pel que fa al maridatge, Oliva aposta per fer-lo à la minute i segons la nacionalitat del client.
“És millor compartir el coneixement al fet que es perdi a l’oblit”. La frase encapçala el menú i diu Adrià que ve d’elBulli, que “és una cosa que fèiem i no ens anava tan malament”. Sens dubte, Enigma ho aconsegueix: és un restaurant memorable.