Quan pensem en cuina italiana el primer que ens ve al cap és la pasta i la pizza. Dos tòtems indiscutibles que agraden a tothom, però que sovint eclipsen molts altres plats tant o més típics que els clàssics. A més, a Itàlia, cada regió té la seva pròpia identitat, i una de les zones amb la cuina més variada és Sicília. El restaurant Galú, ubicat al cor de l'Eixample, és un sicilià discret, però exquisit, ideal per descobrir els millors plats de l'illa.
Un local accessible
El restaurant Galú, ubicat al carrer Rosselló, 290, a Barcelona, és l'italià més accessible de la ciutat. La millor opció per arribar-hi és el bus. La parada de Rosselló - Bailèn queda just davant la porta i s'hi pot anar amb les línies 39, 47, 114 i H8 direcció Besòs. Un cop hi arribes, el local és estret i amb els sostres alts, l'espai típic dels restaurants de l'Eixample. A mà esquerra hi ha la barra i al fons trobem algunes taules, la cuina i unes escales que porten al pis superior. Un segon menjador, igual d'estret i allargat, ocupa la segona planta del restaurant. Tot plegat està decorat amb un estil curiós: taules de fusta, cadires metàl·liques, terra de rajoles negres i unes parets blanques de les quals hi pengen quadres contemporanis.
Pràcticament tot el que serveixen al Galú és casolà; des del pa i la focaccia fins a la pasta, passant per les salses i les postres
Cuina variada
L'oferta del Galú combina plats de la gastronomia siciliana amb altres receptes de pasta més populars enfocades als turistes. Hi tenen pasta, però també amanides, focaccia o carn, entre d'altres. Tan bon punt arribem, el servei ens rep de seguida i ens acompanya a la taula. Ens entreguen la carta i ens fan cinc cèntims de l'oferta del local. Comencem l'àpat picant unes olives i obrint boca amb una copa de vi blanc; un Pinot Grigio Trentino, una de les moltes referències italianes que tenen al Galú.
Com a entrants, tastem el pa amb oli d'oliva i la focaccia, dues opcions casolanes d'allò més bones. Si n'hagués d'escollir una em quedaria amb la focaccia, més gustosa i aromàtica, però el pa de la casa també és molt bo. Tastem també la caponata, un dels entrants sicilians per excel·lència. Es tracta d'una amanida tèbia de verdures amb una pinta i un sabor exquisits. A més, per acompanyar la focaccia, demanem una taula de formatges italians, una ració que, a més de bonica, és equilibrada. Tres formatges de diferents textures i sabors, però tots molt suaus: parmesà, pecorino i taleggio acompanyats de nous i vinagre de Mòdena.
Com a plats principals demanem, d'entrada, el plat del dia, uns bucatini a l'amatriciana, i uns espaguetis negres. Però com que totes dues pastes duen una base de tomata, el cambrer ens suggereix canviar els espaguetis per uns pappardelle de formatge. Recomanació que acceptem de bon grat i de la qual no ens penedirem gens. Els bucatini són deliciosos; es tracta d'una pasta semblant als espaguetis, allargada, però buida per dins. Una forma que li confereix més textura i que fa que mossegar-la s'assembli més a menjar macarrons que espaguetis. L'únic inconvenient d'aquesta pasta és que costa més de caragolar i menjar, però només per la salsa ja val la pena demanar-la. D'altra banda, els pappardele són també exquisits: gustosos, cremosos i força contundents.
Per arrodonir el dinar, no podíem marxar d'un sicilià sense tastar el canolo i el tiramisú. Totes dues postres són casolanes i boníssimes. De fet, pràcticament tot el que serveixen al Galú és casolà; des del pa i la focaccia fins a la pasta, passant per les salses i les postres. Un valor afegit que es nota molt a cada plat, però que no infla el preu final.