La cuina lleidatana és una de les més singulars de Catalunya. Els caragols a la llauna en són el màxim exponent, però la coca de recapte o les orelletes també formen part del nostre receptari. Però si hi ha una cosa que ens caracteritza als lleidatans és la qualitat dels productes que produïm al territori. I per gaudir d'aquest producte, no hi ha millor lloc que el restaurant per excel·lència de cuina de la terra de la ciutat: el Ferreruela.
Un pla infal·lible
Després d'uns quants anys servint fidelment a l'educació en el lleure, ens trobem en un dissabte de gener en què no tenim esplai. I si hi ha una cosa que ens agrada tant o més que l'esplai, és menjar. Qualsevol excusa és bona, però l'aniversari d'un amic i les ganes d'un bon tiberi són motiu suficient per acostar-nos a dinar al Ferreruela.
Cada dia elaboren una carta diferent en funció dels productes que tenen. Una estacionalitat molt coherent amb la filosofia del projecte
Ubicat al carrer de Bobalà, en un racó discret del barri de Pardinyes, el Ferreruela fa més d'una dècada que ofereix bon menjar a la ciutat. El seu lema, "cuina de la terra", es fa palès des del moment en què t'hi plantes a davant. Malgrat estar recomanat a la guia Michelin, les plaques que llueixen amb orgull a l'exterior del restaurant són la de Slow Food Catalunya i la de vins de proximitat. La placa Michelin també la tenen, però està penjada a l'interior. El local és tot el que podries esperar d'un establiment de cuina tradicional: una sala àmplia i fosca, amb llums càlides damunt les taules, mobles de fusta i decoracions de maó que et fan sentir com a casa. A mà esquerra hi ha una barra, a la dreta la sala principal i al fons hi ha unes escales que condueixen al recollit menjador del segon pis.
Carta del dia
La divisió clàssica a l'hora de triar què menjar en un restaurant és escollir entre menú del dia o carta. Però el Ferreruela funciona d'una manera especial; cada dia elaboren una carta diferent en funció dels productes que tenen. Una estacionalitat molt coherent amb la filosofia del projecte que fa que cada servei sigui únic. I lluny de ser difícil, la de vegades feixuga tasca d'escollir entre molts plats es converteix en un tràmit lleuger gràcies a les bones recomanacions que fa l'equip de sala. Un cop entaulats al menjador de dalt, fullegem la carta i decidim tastar tot el que puguem. Aconsellats pel cambrer, escollim un Alto Siós negre de Costers del Segre per maridar el dinar i ens disposem a calçar-nos les botes pel festí que ens espera.
El chutney de poma del magret d'ànec és un dels millors acompanyaments que he tastat mai
Com a entrants de cortesia ens serveixen una torrada d'escalivada amanida amb oli d'oliva, gàrum i sal líquida. Un mos exquisit que augura la qualitat de la resta de plats que vindran. Per obrir boca, tastem un taco de vedella, un caneló amb tòfona, els caragols i uns calçots. Tots els plats són excel·lents, però el caneló amb tòfona és especialment deliciós. La tòfona s'ha de demanar a part i porta un suplement en el preu, però recomanats un cop més pel cambrer, decidim afegir-la. Un extra que canvia el plat i que també recomano gaudir. A continuació tastem l'arròs de carxofa i peus de porc i passem als plats principals.
Fi de festa
Com a plat de peix gaudim del pagre amb una salsa romanesco, una crema verda de bròquil que lliga de meravella amb el sabor i la textura del peix. Els plats forts de l'àpat, però, són les dues carns que demanem. D'una banda, el magret d'ànec amb chutney de poma, i de l'altra, la presa ibèrica amb trinxat. Tots dos plats són exquisits, però el chutney de poma del magret d'ànec és un dels millors acompanyaments que he tastat mai. Una salsa cremosa i molt dolça que lliga a la perfecció amb la carn. La presa ibèrica amb trinxat tampoc es queda enrere; és un sabor més suau i familiar, amb un toc de brasa i una textura melosa i reconfortant.
Per arrodonir l'àpat, demanem unes quantes postres per saciar l'apetit dolç. El pastís de formatge, per molt cansat que estiguis de veure'l a les cartes, és obligatori demanar-lo al Ferreruela. Tastem també el milfulls amb crema i gelat de mango i unes postres curioses anomenades "El meu avi va anar a Cuba", un plat amb pinya i fruites tropicals acompanyat d'un gelat de coco. Per rematar la sobretaula, fem un assortit de formatges del país i un glop de cassís de la Val d'Aran.
El Ferreruela no és un restaurant barat, però tampoc és un local de luxe. Per 40 o 50 € pots dinar molt bé, tot i que si vols gaudir d'un tiberi sense miraments, com nosaltres, pots sortir a 80 o 90 € per cap. Però cada euro paga la pena en aquest restaurant. Tanquem un dels àpats que més he gaudit a la meva ciutat, amb un producte excel·lent, un servei impecable i el que és més important, una bona companyia.