Veure créixer un restaurant des de zero. Observar la mestressa del restaurant embarassada i, uns anys més tard, contemplar el fill córrer darrere la barra, com si fos un joc. De fet, potser aquesta és la clau: prendre-s'ho a la lleugera i deixar-se portar pel camí del triomf. El restaurant La Poma Vermella és un establiment de la localitat de Martorell que he visitat des que jo era un marrec. Tenia set anys quan hi vaig entrar per primera vegada. Era el 2008. Ara, tres lustres després, tinc el privilegi de fer una ressenya sobre el restaurant més significatiu per a mi.
La Poma Vermella: de 0 a 10, un procés vital
És sensacional tenir un refugi gastronòmic en el qual hi mengis molt bé, a un preu realment econòmic per a totes les butxaques, i on el servei sigui excel·lent. Perquè això és La Poma Vermella: un restaurant xinès normal, en una ciutat normal, en un carrer normal. La façana no és cridanera, el nom dels plats no són exuberants, com tampoc ho són els preus o el tarannà del local. No és això el que busquen. I defugir aquesta tàctica és, sense cap mena de dubte, un èxit rotund que els ha permès créixer i millorar el negoci ostensiblement.
És sensacional tenir un refugi gastronòmic en el qual hi mengis molt bé, a un preu realment econòmic per a totes les butxaques, i on el servei sigui excel·lent. Perquè això és La Poma Vermella: un restaurant xinès normal, en una ciutat normal, en un carrer normal.
Què ha canviat? Et diria que pràcticament res. L'espai continua essent el mateix: un restaurant de dos pisos amb espai per a una cinquantena o seixantena de comensals. No és gaire gran, la qual cosa, a parer meu, és positiva perquè l'espera acostuma a ser nul·la, els plats te'ls porten ràpidament i un rere l'altre sense haver d'esperar aquella estona eterna entre el primer i el segon.
De fet, a La Poma Vermella el més habitual (i recomanable per a mi) és evitar l'opció de fer un primer i un segon plat. Així com de vegades veus claríssim que es tracta d'un restaurant en el qual faràs un primer, un segon i les postres, en aquest local del Baix Llobregat és molt millor (i, fins i tot, diria que evident) que la millor manera de gaudir d'una experiència brutal és compartir els plats entre tots els comensals.
15 anys després, anar a La Poma Vermella és retornar a la meva infantesa, però amb la maduresa gastronòmica actual per celebrar els èxits d'aquesta família que ha portat el restaurant a l'Olimp de Martorell amb la seva dedicació, naturalesa i bondat
Tot pot canviar, però l'essència s'ha de mantenir intacte
Tornem als canvis, però. Sí que han variat al llarg dels anys la decoració de les parets, el mobiliari del restaurant, alguns plats de la carta i, també, la manera de seleccionar els plats: ara amb un llapis i com si fessis la llista de la compra. Però el caliu de La Poma Vermella no ha canviat gens ni mica. L'essència, tampoc. És el restaurant que més he visitat al llarg de la meva curta vida. Àpats familiars, amb la parella, celebracions amb els amics... Encaixa amb tot, i bé.