Potser acabes al lavabo abraçat a la tassa del vàter tota la nit. Això que quedi clar d'entrada, perquè després ningú no m'acusi de piròman. Qui avisa no és traïdor. Però si visites un autèntic mexicà és amb el que et trobes. Fa pocs dies vaig anar a parar al restaurant Piñata Cantina, un establiment mexicà únic a Barcelona que combina diversos elements amb una versatilitat molt elegant i romàntica el seu petit racó a la cantonada entre els carrers de Sepúlveda i de Casanova.
Restaurant Piñata Cantina: l'explosió mexicana
El local és molt petit, però molt tendre i la decoració és senzillament sensacional. Una vintena o trenta d'estrelles converteixen el petit restaurant en un lloc màgic, amb calaveres típiques de Mèxic i una piràmide gegant d'ampolles d'alcohol darrere la barra que complementen el disseny de l'espai. Un restaurant nascut el setembre de 2019 i, com la resta, ha hagut de superar la pandèmia tot just arrencar, però que ara, per sort de tots nosaltres, ha agafat embranzida gràcies a la llum de les estrelles.
Un petit concert. I és que els 20 o 25 comensals que formarien l'aforament de l'espai interior poden gaudir de música en directe a les nits al ritme de bachata, pop o jazz, en funció del que sigui aquella nit. L'ambient és relaxat, no hi ha corredisses, ni crits. Només els versos musicals de fons i la conversa agradable amb la companyia d'amics o parella, que és el tipus de clientela més ideal per degustar la gastronomia de Piñata Cantina.
L'esperit mexicà es deixa entreveure de seguida. El picant és un adjectiu que no desapareix en tot el sopar. Uns tacos i un guacamole em van donar la benvinguda i la primera gota de suor (i d'espant, per què no dir-ho) va regalimar pel meu front. A partir d'aquí ja és muntanya avall i deixar-se anar amb un got d'aigua a la mà. Parlant del beure, me'l descuidava! Els còctels són clàssics catalans i mexicans que permeten fer feliç a tothom i, si ho desitges, experimentar nous sabors. La Paloma, un dels més venuts a Mèxic, i La Flaca, envernissat amb aquest de got de calavera, van ser les opcions escollides. La intensitat i la dolçor serien els adjectius per a ambdós còctels, deliciosos i genials per acompanyar el reguitzell de plats a taula.
Bé, tornem als plats. Un ceviche de pop banyat amb salsa de coco i un aguachile verd a l'estil Sinaloa van ser els primers plats que em van fer aterrar de cul, i de sobte, a Mèxic. Sobretot, el segon plat, caracteritzat per un picant de nivell notable. Altres plats van ser un tamal de pollastre, un entrepà de pa de telera anomenat Torta Arrachera, o un tàrtar de tonyina vermella. Tots i cadascun d'ells eren excel·lents. Molt i molt bons, amb diferents tonalitats de picant. Està clar, doncs, que si ets un amant del picant o de Mèxic aquest és el restaurant ideal per tu. A més, amb uns preus molt raonables i la música en directe que sempre fa caliu.