Gratament i de nou, ens tornem a trobar amb un restaurant d’hotel que fa una aposta considerable per oferir cuina catalana al seu menú. Es tracta del restaurant Can Bo, als baixos del Grand Hotel Central, a l’altura de la Catedral, però a la Via Laietana. El lidera el cuiner acabat de guardonar amb una estrella Michelin pel seu restaurant, Teatro, Oliver Peña, i el timoneja en el seu dia a dia el cuiner Lorenzo Cavazzoni. Can Bo duu subtítol: “Vins i tapes”, les unes ens indiquen els formats dels plats, i els altres que algú ha posat esforç en teixir una carta líquida a l’altura de la proposta gastronòmica, i aquest és el sommelier Amador Marin.
El restaurant Can Bo: el preferit de Francesc Cambó
A la secció de tapes fredes hi trobem gilda, còctel de marisc, ensalada russa, escalivada, braves, i també ostres, cecina, presa ibèrica feta com un vitello tonnato i anxoves triple zero. Què triaria per començar el polític Francesc Cambó, que va viure a l’edifici a principi de segle, i que dona nom (amb un twist) al restaurant?
De les tapes calentes destaquen les mandonguilles de vaca vella madurada, amb salsa abundant per sucar-hi un pa notable (i també tenen focaccia). La carta segueix amb més exemples que són receptes de la cuina catalana menys reconeguda pel turista però amb un gran potencial de fer-se conèixer, com ara els calamars farcits de botifarra negra arromescats, el caneló de ceps i albergínia o els daus de rap a la catalana. Per típics i infal·libles, les croquetes, la truita feta al moment, de ceba, patata i, en temporada freda, amb l’afegitó dels bolets, o les braves.
La carta té una secció de plats de més, anomenats ‘Especials de la casa’, que condueixen un altre plat que fa d’acompanyament: hi ha un portobello XXL amb fondo de bolets, fet a la brasa, un roger de platja a la llauna, ploma ibèrica o onglet a la brasa, acompanyats de patates fregides o pebrots de Piquillo o amanida a la francesa.
La veïna Teca, la botiga de queviures de Vila Viniteca, posa l’origen a la contundent oferta de formatges nacionals, del Berguedà al País Vasc francès, passant per Terol, Lleida i la Cerdanya. Tirant cap a les postres, el flam Can Bo és sedós i el tiramisú d’en Lorenzo té tot allò que ha de tenir un tiramisú. La llum que entra per aquesta gran clariana que és la Via Laietana il·lumina la sala en aquestes mossegades finals, i fa palès l’estètica refinada, però descontracturada, típicament mediterrània, elegant però sense tibantors, que fa un bon efecte durant tot l’àpat.
De les 100 referències que Marín ha disposat a la carta, hi ha força teca a copes (en total 19 vins): xerès per fer feliços als xeresòfils, cinc escumosos que passen per casa, per França i per Itàlia, blancs i negres concentrats en el país, salvant la Nebbiolo de Bric du Nota (2021) que és un dels seus vins del mes de desembre. A més a més, qui vulgui podrà seguir el maridatge proposat i escrit a la carta o, si no, brindar amb el claret de La Gravera, que fa brillar la monestrell a cada glop.