Existeix la restauració més enllà del centre: aquella que, precisament, busca l'essència de barri, la restauració entesa de forma popular, on es dona cita la gent que hi viu i connecta les persones que regenten el bar o el restaurant amb els qui hi van a gaudir. Proporciona confort asseure's a un tamboret o al banc, amb una taula davant, i saber que podràs parlar amb els propietaris o treballadors, buscant el contacte social simpàtic, sense que et calgui companyia perquè potser la trobaràs allà. I per descomptat, que hi menjaràs i beuràs fantàsticament. Aquesta sensació de comoditat i tranquil·litat es troba a Sants, just a una de les entrades (o sortides) del Parc de l'Espanya Industrial, al restaurant Apät.
Restaurant Apät: complir il·lusions
El teixit de la restauració de base a la nostra ciutat l'han liderat emprenedors i emprenedores que han barrejat la recerca de feina amb la de complir il·lusions. El romanticisme que rau en molts bars i restaurants sovint ve acompanyat de l'autoocupació i és gràcies a aquesta que el tracte personalitzat, de persona a persona, brilla amb esplendor humà. Apät ho encarna a la perfecció, ja que allà hi trobem dues emprenedores, la Maria Belmonte a la cuina i la Karine Ramos, a la sala.
Dues dones fermes, amb un ampli bagatge professional a l'esquena i la seguretat de qui, amb la maduresa, surt a guanyar o, si més no, a deixar-s'hi la pell en l'intent. La Maria porta bona part de la seva vida adulta sovintejant la cuina amb l'estilisme fotogràfic, una passió que va descobrir farà pocs anys. Ella ha estat a les ordres de Jean-Luc Figueras, Jordi Cruz i ha viscut el naixement d'una de les institucions gastronòmiques de la ciutat, el Mont Bar, i aquests només són uns pocs dels exemples més lluents d'una professió que la Maria va decidir abraçar de ben jove.
Amb Apät ha fet el salt per liderar els seus propis fogons, però en aquesta aventura no està sola. La Karine, una francesa amb arrels portugueses, és un altre exemple de passió i reconversió. La seva sensibilitat li va fer connectar amb els vins farà poc més d'un lustre, enfocant el seu lleure a tastar-los i adquirir coneixement. En pocs anys, la seva tenacitat la va portar a anar abandonant gradualment la seva carrera en el màrqueting digital per entregar-se a la seva formació, completada amb un diploma superior cursat al CETT.
A Apät, ambdues han ajuntat el que millor saben fer, fent-ho tan bé com en saben. D'una forma orgànica i natural, sense focs d'artifici però amb solidesa. De la petita cuina de l'Apät la Maria serveix els platets que l'emocionen, que resumeixen l'enfocament d'algú que ha viscut el glamur i busca l'essència, bussejant en el producte. En són exemples la torrada de brioix amb sardina fumada a casa i oli d'herbes aromàtiques, preparant els sabors de l'estiu per als de la tardor, més potents i concentrats, o el bonítol curat amb tàrtar de pebrots del piquillo i salsa de gilda i piparra, que es resisteix a deixar l'estiu enrere. El tàrtar de vieires sobre un moll de l'os rostit, un plat delicat que proposa una nova versió del mar i muntanya tan nostrat, pot ser l'avantsala d'un plat més clàssic i que, per a la Maria, és pur confort: el xai amb albergínia fumada, iogurt i pesto de menta. Una intel·ligent versió del kebab que ara està tan de moda però sense el pa, buscant el plat, la forquilla i el ganivet.
Els (bons) vins no faltaran a cap àpat de l'Apät, se n'encarrega la Karine amb loquacitat i passió: escollirà d'entre la selecció de vins catalans, francesos i lusitans la millor opció, adaptant-se a la curiositat que detecti en els comensals. "Del vi m'interessen les històries personals dels productors, conèixer com viuen amb intensitat la seva connexió amb la terra i els ceps que cultiven", explica la Karen. Una història que no només s'encapsula en una ampolla sinó que la Karen explica al comensal que ho tasta, perquè de les 150 referències que ara té a l'Apät, coneix les històries de tots aquests productors de vins naturals.
Aquesta petita joia de Sants s'ha de gaudir, i potser caldrà més d'una visita. És un dels restaurants on hom sent que hi té ganes de tornar, tan bon punt en surt, perquè hi troba preus continguts que no renuncien a la qualitat (s'ha de comptar amb uns 35 € per barba), tracte proper i professional i la sensació que tastarà novetats, tant al plat com a la copa. I en una ciutat on últimament sembla que s'ha abandonat la creació per replicar el que funciona, és d'agrair.