Arnau Muñío té a Direkte una barra degustació de forta influència japonesa en el fons i en les formes, i aquestes conviuen harmoniosament amb producte i idees mediterrànies. És difícil no patir una japonització total quan t’atreu la potent tradició culinària del país nipó, però Muñío ho aconsegueix sense caure en folklorismes, i això el fa gran.
Restaurant Direkte: un espai minúscul, però un talent enorme
L’espai, petit (amb una terrassa també petita), pròximament creixerà en una altra ubicació, a l’Eixample. Aquí, als porxos de La Boqueria, al carrer de les Cabres, Muñío i el seu equip han estat el centre d’atenció del turista que simplifica massa i veu el mercat com a centre neuràlgic de la gastronomia de la capital, tot i que, malauradament, ja no sigui un referent. En general, els mercats van pel pedregar i en som responsables tots plegats des del moment que decidim anteposar el supermercat al mercat del poble. Però tornem al restaurant.
Direkte no és un restaurant per al turista. O sí. En tot cas, és per al turista i per al no turista. És un gran restaurant encabit en un racó minúscul, on s’hi couen grans plats i un concepte enorme que ha sabut seduir també als clients locals assedegats d’una cuina fina, finíssima, que conjuga el millor d’aquí i d’allà amb una sensibilitat inusitada i un preu molt raonable.
La delicadesa de la qual parlo es reflecteix, especialment, en plats com les vieires amb miso i camagrisos envinagrats, els pèsols amb salicòrnia i fulla d’ostra o la carxofa amb trufa i flor de cirerer, però s’entreveu en tot el menú, sigui el menú Direkte (7 plats i dues postres, per 72 €) o el menú Boqueria (10 plats i dues postres, per 86 €).
Ara bé, ser delicat i sensible no entra en detriment d’evocar potència: aquí, la cuina, com no podia ser d’una manera, és directa (i en directe), en el sentit que té una direcció molt determinada, que és la del gust intens i expansiu, sigui en els aromes vegetals o en els brous plens de sabor.
Per als amants del mar i muntanya, a Direkte hi és present gairebé arreu: els productes del mar es barregen amb fruites, com a la sardina amb caqui, amb fruits secs, com a la tonyina amb crema de pinyons o a la controvertida l’ostra amb suc de cap i pota i cacauets cuinats a l’OCCO fins a aconseguir una textura mantegosa, o amb bolets, en temporada.
El pastís de formatge de matxa, icònic a la casa, ha generat un mar de fans que somien amb ell diversos cops al mes, però no li té res a envejar el gelat amb moniato, subtil i mesurat, en consonància amb la resta de l’oferta.