Són molts els restaurants que defineixen la seva oferta com a "cuina de mercat", un terme que fa referència a l'ús de producte local i a les tècniques tradicionals de cuinar. Però si parlem del Tierra Brava, la "cuina de mercat" fa referència, literalment, a cuinar dins un mercat. Així és l'oferta gastronòmica del restaurant ubicat a tocar de les parades de tota la vida del Mercat del Ninot.
Restaurant de mercat
El restaurant Tierra Brava s'ubica dins del Mercat del Ninot. S'hi pot entrar des de l'accés del carrer Casanova o a través de la porta que el connecta amb l'interior del mercat. El local, adjacent a les parades, és una sala allargada amb dos espais diferenciats; la barra de còctels separa les taules informals de la dreta de la sala principal de l'esquerra i la cuina oberta del fons. La llum és tènue, l'ambient és tranquil i la fusta i els colors càlids fan que l'espai sigui elegant.
Hi anem un dimarts al migdia i el restaurant és ple a vessar. A les taules hi ha tot de gent amb camisa i la majoria gaudeix del que semblen els plats del menú. A més de la carta, el Tierra Brava ofereix un menú de migdia per 25 € que inclou entrant, primer, segon, postres i beguda. Pel que fa a la carta, l'oferta és extensa, amb diversos entrants i plats de carn, peix i arròs. Els entrants són variats i a excepció de les croquetes i les braves, n'hi ha pocs de tradicionals: alvocat a la brasa, croissant de steak tartar o cebiche de gambetes en són alguns exemples. Optem per tastar les croquetes i per gaudir, malgrat ser fora de temporada, de les carxofes amb botifarra, dos plats molt bons que ens fan augurar un àpat de nivell.
Un dels punts més positius del restaurant és que pots demanar l'arròs o la fideuada en racions individuals
Menjar de tota mena
Després dels entrants tastem l'amanida de l'hort amb vinagreta, que no deixa de ser un plat de ruca amb una mena de salsa de tomàquet. Una amanida que no està a l'altura dels entrants i que ens sorprèn negativament. Els plats forts del dinar són la costella de vedella i la fideuada del senyoret. Un dels punts més positius del restaurant és que pots demanar l'arròs o la fideuada en racions individuals. Tots dos plats són correctes, melosos i tendres, i combinen de primera amb les respectives copes de vi que hem demanat. No són plats excepcionals, però sí que estan cuinats com toca i compleixen les expectatives que teníem.
Per postres, tastem el coulant de praliné d'avellana i el pastís de formatge, un imprescindible de les cartes dels restaurants d'avui en dia. Totes dues postres són bones i contundents, especialment el pastís de formatge, que és cremós i un pèl líquid. Rematem l'àpat amb un tallat, satisfets amb el servei atent i proper, i sortim tips del restaurant. No és el tipus de cuina de mercat que esperàvem, però la cèntrica ubicació i l'elegància de l'espai fan que valgui la pena tastar el Tierra Brava.