El restaurant Jiribilla ha fet un any. Situat al cor de Barcelona, a tocar del mercat de Sant Antoni, Jiribilla és la personificació del talent del xef Gerard Bellver qui, després d'haver passat gairebé tres dècades vivint a Mèxic, ha tornat a la seva ciutat natal portant amb si un extens bagatge de tècniques i sabors que, combinats amb productes frescos i de proximitat, fa córrer la brisa del Carib per uns carrers banyats pel Mediterrani.
Els aniversaris saben millor acompanyats
Al seu sopar d'aniversari, celebrat el passat 10 d'octubre, Jiribilla va comptar amb la participació d'altre dels restaurants més "top" de Barcelona, Suculent (rambla del Raval, 45) i les creacions del seu cuiner en cap, Toni Romero. Junts, Bellver i Romero van crear un menú degustació de dotze plats –dos d'entrants, vuit de principals i dues postres- que no van deixar indiferent a ningú. La premissa que guia els passos de Jiribilla, la d'una cuina mexicana confeccionada amb productes del mercat local, va quedar patent en cada una de les propostes gastronòmiques de la nit, des del cebiche de gamba vermella fins als musclos en escabetx, passant per uns exquisits canelons farcits de llebre a la royale.
El maridatge, de la mà de Ferran Centelles, drinks mànager d'elBullifoundation, complementava aquest tàndem concebut a tall de "quatre mans, un nas" dels xefs Bellver i Romero, amb eleccions tan encertades com l'Agosarat Gran Reserva del celler Cava Guilera, un refrescant acompanyament per als entrants: "infladitas" de cranc (unes "tortitas" molt lleugeres fetes a manera de suflé i farcides de crema de blat de moro i cranc amb un lleuger toc picant) i croquetes d'ànec rostit.
Encara que els "ejotes" (com es refereixen a Mèxic a la mongeta tendra) saltats amb ametlles i servits sobre una emulsió de rovell d'ou, i la remolatxa banyada en una salsa beurre blanc potenciada amb anguila fumada estaven per llepar-se els dits, l'estrella del sopar, sense cap mena de dubte, van ser les llenties. Un plat d'allò més tradicional i, a priori, simple, que, guisat amb un brou de carrabiner, va deixar tots els comensals desitjant poder portar-se una carmanyola per poder allargar l'experiència d'assaborir aquest deliciós plat.
La ratlla a la mantega negra i els "tacos" de turbot salvatge, juntament amb una copa de Roca del Crit, un vi negre DO Empordà, consolidaven la presència de plats de mar abans de posar el colofó amb els esmentats canelons de llebre. Arribats a aquest punt, el paladar ja demanava quelcom dolç i va ser recompensat per doble: d'una banda, uns maduixots farcits de xocolata blanca i iogurt juntament amb unes petites boles de gelatina d'un interessant gust de roses; i per una altra, pasta fullada de blat de moro -un producte present a la majoria dels plats proposats per Jiribilla- i "cajeta", un dolç típic mexicà elaborat tradicionalment amb llet de cabra i sucre el resultat final del qual es coneix com l'almívar de llet de Mèxic.
En definitiva, la fusió de Jiribilla i Suculent, encara que fos només per una nit, ha deixat clar que ambdós restaurants estan a l'altura del seu renom, i ha consolidat Jiribilla com el restaurant mexicà millor reinventat de la capital catalana amb el toc únic d'un talent excepcional.