Gràcies a la globalització -o més aviat, per culpa de- és molt difícil qualificar qualsevol experiència com a única, una cosa especialment notable al món de la gastronomia. Ja no fa falta agafar un avió per degustar plats típics de llocs tan llunyans com Bolívia o les Filipines; n'hi ha prou amb fer un volt pel barri per trobar un restaurant que s'ajusti als nostres capricis culinaris del moment. En aquest sentit, l'existència d'un establiment que destaqui per la seva singularitat pot semblar tota una gesta.
Aquest és el cas del restaurant Hungaryto, que va obrir a ple cor de l'Eixample l'any 2010, erigint-se en un lloc únic on provar els plats més típics d'Hongria, de sabors intensos i picants, d'alguna manera coneguts, però, alhora, amb un rerefons singular que li confereix una història d'aproximadament més de 1.000 anys.
Mantenir l'herència cultural a través de receptes
Zsolt Beke, fundador i xef d'Hungaryto, i ambaixador de l'Associació Nacional de Gastronomia Hongaresa, té clar les seves prioritats a la cuina: "Mantenir i preservar la gastronomia de la 'vella escola'". "Avui dia, és més habitual que els restaurants tractin amb plats més ràpids perquè són més rendibles", explica a La Gourmeteria, i afegeix que "per evitar això, a Hongria designen els hungarikums, preservant tot el que és l'herència cultural dels avantpassats".
Aquest afany per conservar la història d'Hongria a través de la gastronomia es tradueix en una cuina on es treballa exclusivament amb productes i espècies procedents del país: "Únicament treballem amb productes autòctons, i el més important, amb espècies hongareses". Només així es pot complir fidelment amb els sabors originals d'aquest país de l'Europa Central. I és que, per fer bé un lángos, una espècie de pa fregit elaborat amb farina, llevat fresc, patates, oli i llet, que, definitivament, dona més bon gust, quan l'ingredient principal, la farina, ve directament d'Hongria.
L'origen del lángos està subjecte a debat; segons algunes fonts data de l'ocupació otomana, al segle XVI, però d'altres ho atribueixen a l'època en què Hongria formava part de l'Imperi Romà sota el nom de Panonia. Sigui com fos, actualment és un clàssic dels llocs de menjar repartits a la vora del llac Balaton. La manera tradicional de servir-lo és amb crema d'all, tejföl i formatge.
Si parlem de cuina hongaresa no es pot passar sense nomenar el gulyás, possiblement el plat més internacional de tots. Originalment, un plat de camperols, al segle XIX va arribar a les cuines de nobles i burgesos. Una miríada d'espècies com el pebre vermell, comí, erős pista, entre d'altres, acompanyen aquest guisat elaborat a base de carn, patates i diferents verdures; un plat que, malgrat semblar simple, comporta un temps de cocció de fins a quatre hores. Actualment, la versió més comuna és en sopa que, des de l'any 2017, es pot trobar en la llista de productes hungarikum.
Hongria ha destacat tradicionalment per una àmplia varietat de plats nutritius, amb sopes i guisats, carns vermelles, llard de porc i lactis com el tejföl o el mató, que rares vegades s'utilitzen en altres cuines. Però no tot anaven a ser plats contundents; també abunden els dolços –això sí, alguns de més lleugers que d'altres- com el gelat de lavanda. Els camps d'aquesta planta d'un intens color violeta envolten la ciutat de Tihany, situada a la vora nord del llac Balaton, i habitualment s'utilitzen per preparar un gelat de sabor únic que deixa un regust pràcticament impossible de descriure i que només tastant-lo un pot descobrir si li agrada.
En definitiva, els segles i segles d'història, des dels genets nòmades procedents del continent asiàtic, fins a l'arribada al poder dels Habsburg durant l'Imperi Austrohongarès, han dotat la gastronomia del país de plats i sabors característics i particulars que Zsolt Beke ha apropat als comensals barcelonins amb Hungaryto.