L’estiu acaba el 22 de setembre i encara tenim temps d’anar a la platja. Malgrat els ruixats de la darrera setmana, les temperatures en aquest punt del Mediterrani solen ser agradables fins ben entrat l’octubre. I, fins i tot, més enllà. Perquè si diuen que una flor no fa estiu, un bon arròs té la potència suficient per convertir els més tènues rajos de sol hivernals en pura calidesa que ens recorda els mesos estivals passats i ens fa anhelar els que vindran.
Ben bé podria dir-se que són arrossos passejats, no com aquells del nostre sud, sinó dels que han viatjat pel globus
Arròs a l’inrevés és sorra, com la sorra fina de la platja de Sitges, a tocar del restaurant Zorra (que fa el mateix joc, però en castellà) on s’hi cuinen uns arrossos contundents. El restaurant va ser muntat pel cuiner mediàtic Pablo Albuerne, que utilitza el sobrenom de Gipsy Chef, i ara fa un any que l’ha venut. Tot i això, els amos actuals no han tocat ni una coma i les receptes segueixen respirant un bon saber fer tradicional combinat amb els aires frescos d’altres cultures gastronòmiques. Ben bé podria dir-se que són arrossos passejats, no com aquells del nostre sud, sinó dels que han viatjat pel globus.
Pels que planifiquin amb temps, avisant amb 48 hores d’antelació i per un suplement de 7 euros, el melós de cabra i botarg
Al migdia, a la Zorra hi trobem un menú fix de 36 € a escollir entre entrant, primer i segon, que és, òbviament, arròs (per a dues persones). Per exemple: amanida russa de truita fumada o amanida, hummus o musclos thai, arròs de calamar, petxina variada i salmorejo, o de llobarro amb cansalada ibèrica, o negre amb musclos i ou escalfat, o de sípia, botifarra negra, poma i burrata, o paella valenciana o arròs a banda. O vegà. I pels que planifiquin amb temps, avisant amb 48 hores d’antelació i per un suplement de 7 euros, el melós de cabra i botarga. A les nits, carta curta i directa, amb un parell d’arrossos pels que en vulguin i, si no, d’altres platillos per rematar la jornada.
Les postres, com els vins i altres begudes que no siguin aigua, van a part, a triar entre gelats, pastís de formatge, el ben tornat babà al rom amb chantilly i un sempre seductor milfulls de crema. Ara bé: les quantitats abundants del menú fan que sigui complicat arribar amb gana fins aquí, i tot i la terrassa coberta i agradable, espraiada cada pocs minuts amb un bromall d’aigua i el servei atent i eficient, ve de gust fer un passeig fins al centre de Sitges per fer baixar l’àpat.