El xef Fabio Souza ha obert al Paral·lel, al barri de Sant Antoni, el restaurant Ruar Street Food, just al mateix lloc on lluïa la mítica Hamburgueseria Chelsea, que va obrir el 1977. Aquest xef, inquiet de mena, viatger, que va estudiar Hostaleria a la Universitat Anhembi Morundi del Brasil i que va treballar al restaurant Maní, de la xef Helena Rizzo amb una estrella Michelin, entre d’altres, ens ofereix les millors queixalades de carrer que ha tastat arreu del món. Aquest moviment nòmada vol professionalitzar el menjar de carrer mitjançant ingredients frescos i de qualitat a partir de receptes simples i cuinades al moment davant teu i a peu de carrer. Però, d’un temps ençà, i a causa de les regulacions dels diferents països, molts d’aquests llocs de menjar de carrer han desaparegut i ara s’obren restaurants que inclouen a les cartes diferents plats inspirats en l'street food, és el cas del Ruar Street Food.
Menjador del Ruar / Foto: Alex Froloff
Sant Antoni i la Bodega Rafel
Soc molt fan del barri de Sant Antoni ―sobretot del Sant Antoni d’abans de convertir-se en pàtria hípster― i, en aquest sentit, considero que s’ha parlat poc de la jubilació del Rafel de la Bodega Rafel, a qui jo li feia un monument. Amb ell desapareix tot un món que va començar fa trenta-cinc anys, moltes hores de barra i canyes ben tirades i millor begudes. El trobarem a faltar. Em fot de mala llet que els locals on m’he passejat com a casa durant mitja vida canviïn de generació o desapareguin. Fa poc li va tocar el torn al Magí de la Cova Fumada a la Barceloneta, encara que continua obert amb el seu germà Josep Maria (i els fills de tots dos); o al Ramón Parellada del Senyor Parellada, encara que manté la Fonda Europa; fa uns anys, a la Rosa del Leopoldo o a la Núria del Túria; properament, li tocarà al Juanito del Pinotxo a la Boqueria... Un no parar. Com diu l’investigador privat Ven Cabreira a El xef ha muerto: “El pasado siempre vuelve, aunque sea en forma de salpicón de ausencias”. Aprofitem-nos-en, doncs, i fotem-li fort. De moment, ofeguem les penes amb unes birres Nomada Petricor, mentre estudiem la carta del Ruar i gaudim de l’ambient. Estem entaulats al final del local, on el menjador s’eixampla i pots gaudir de la llum del dia gràcies als finestrals que donen al pati d'illa. El mobiliari és de ferro i fusta, les parets del local estan plenes d’art urbà, pot semblar que estem al carrer, a qualsevol cantonada de la vila de Gràcia, del Soho o de l'East End. Les rèpliques de Banksy es barregen amb originals d’altres artistes emergents com Samuel Feiria i Montse Moonie.
Les recomanacions del xef
Deixem que el xef ens sorprengui i comencem amb uns Nachos Suprem, amb blat, jalapeños confitats, guacamole, xili amb carn i cheddar cremós. Feia temps que no tastàvem uns nachos com aquests. Tot seguit, unes coxinhas de pollastre, que no són una altra cosa que unes croquetes brasileres molt bones, i unes patates fregides amb cheddar cremós i bacó.
Nachos suprem / Foto: Alex Froloff
El Fabio insisteix que tastem els còctels i pensem que abans de les hamburgueses ens ajudaran a desengreixar, encara que potser ens portaran a la tomba directament. Ens decidim pel Vamos a la playa, amb vodka, Malibú i suc de pinya; un negroni versió del Ruar i un gintònic.
Les millors hamburgueses
Llestos per a les hamburgueses, veritable motiu de la nostra visita. Recordeu el Samuel L. Jackson a Pulp Fiction?, quan amb la Big Kahuna a la mà i salivant diu: "Hamburguesa! Pedra angular d'un esmorzar nutritiu!". Compartim les tres més demanades: Como una cabra, pa de brioix, hamburguesa de 160 gr, formatge de cabra, melmelada de bacó, ruca i maionesa casolana.
Como una cabra / Foto: Alex Froloff
La Trufada: pa de patata, dues smash burguers (ja sabeu, hamburgueses aixafades) de 80 gr, formatge americà, ou ferrat i maionesa de trufa negra. I, per acabar, la increïble Fat Cow: pa rústic, 450 gr de costella de vedella cuinada a baixa temperatura, formatge Monterey Jack, ruca, ceba vermella i maionesa casolana. Per menjar-se-la, abans cal pressionar el pa de sobre i treure delicadament la costella neta de carn. Aquesta vedella, que té una cocció més llarga que el mandat de la Colau, es desfà a la boca, gens àcida i molt aromàtica, sens dubte, és una obra mestra. Hem trobat el grial!
La trufada / Foto: Alex Froloff
Tanquem l’àpat amb el pastís de pastanaga amb cascada de Nutella i, com no pot ser d’una altra manera, ens acomiadem i sortim rodolant Paral·lel Avenue avall.
Pastís de pastanaga amb cascada de Nutella / Foto: Víctor Antich