A Reus, la fina línia entre la bogeria i la genialitat està feta de croquetes. I, de vegades, també a la capital del Baix Camp, d’on han sortit altres genis, aquests dos atributs són les cares de la mateixa moneda. Juan Diego Sánchez és el cuiner que fa anys que ha revolucionat la ciutat i que ara hi torna amb una de les joies de la corona de la seva aposta a la tasca Xivarri, les croquetes, però portades a un nivell superior i convertint el local de l’altre costat del carrer de Puvill Oriol en un santuari d’aquests fregits de tots els gustos possibles. Aprofitant l’aturada fins a 2026 de La Muela —un dels altres projectes que té— el cuiner ha obert La Croketeria. El menú queda clar i l’aposta, de moment, és guanyadora. Sense reserves —n’està fart de la gent que no es presenta—, dissabte passat ja estava ple.
JuanDi entra i surt, va i ve, entre el Xivarri, on ofereix tapes amb el seu particular segell, i el nou local croquetaire. Aprofitem que encara no hi és per demanar un parell d'ampolles de vi, un negre i un blanc, i un parell de croquetes per cap de les clàssiques que ofereix a la carta: pernil ibèric amb un brou, quatre formatges, escudella i bolets. Hi ha qui pot pensar que fer croquetes és senzill, però no ho és. Les primeres, les més conegudes, ideals per picar i entrar en calor. Quan arriba el cuiner aprofitem per posar-nos a les seves mans. Ell s’encarrega de demanar les croquetes que creu que hem de tastar tant sí com no. "Flipareu", ens assegura. Que vinguin les croquetes, som-hi.
Calçotada completa en una croqueta
Com una cascada de sabors van sortint de la cuina croquetes de tota mena. Una croqueta de vermut Miró, arrebossada amb patates xip i amb les olives típiques del vermut presents en el gust de la creació, acompanyada d’una copeta de vermut reusenc. La croqueta calçotada, que no de calçots, només. Un homenatge a Ángel Solé, el cuiner vallenc que va ajudar a posar de moda el calçot, i que va morir en accident de trànsit el desembre de 2017. La croqueta barreja el gust del calçot amb el gust de la carn de xai a la brasa, tradicional de les calçotades. Amb un toc de salsa de calçots i la brasa negra, per embrutar-se també les mans, com si fóssim en una masia a l'Alt Camp (a la foto, a dalt d'aquesta notícia).
També apareix a la taula el patito Lukas, una croqueta de confit d’ànec arrebossada amb kikos, i una croqueta de vedella, una galta cuinada amb vi del Priorat, sobre un llit de romaní fumat. Cada croqueta que serveix JuanDi és un plat pensat i elaborat, que apareix bolejat i arrebossat. Prestigiar les croquetes era l’objectiu. Però el menú segueix. Ara surten unes croquetes de txuletón. Una pasta on aquest tall s’integra a la perfecció, acompanyat d’un tall per sobre de la croqueta. Poc cuinat i amb sal gruixuda. Mossegades de luxe, sense dubte.
Postres? També, croquetes
I acabem la part salada amb una croqueta benedictina. L’adaptació del reusenc dels ous benedictins, ara en format rodó. Ou, cansalada fumada i mantega amb rovell d’ou. A la taula hi ha consens. La de la calçotada, la benedictina i la de vermut cal tastar-les peti qui peti. A l’oferta hi ha també dues propostes veganes i algunes sense gluten, que deixarem per un altre dia. I per postres? Correcte. També croquetes. Una de cafè amb llet, una de crema catalana, una de pastís de formatge i una de Kinder Bueno, la tradicional xocolatina.
Cada croqueta surt a la gran taula central de l’antiga Muela amb una vaixella escollida per a l’ocasió. La teula dels calçots, un cotxe amb les de formatge, una reixa que fumeja romaní o el tradicional motlle de fer el pastís de formatge per a la croqueta homònima. Pocs detalls queden a l’aire si qui mana és Juan Diego Sánchez. A la carta, alguns vins catalans, tots de la zona, de productors amics seus, a preus molt ajustats, i prou. Només una cervesa, Victoria, de Màlaga, la que li agrada a ell, en versió normal i 0,0%, però res més. Cafès, licors o qualsevol altra cosa, l’hauràs de buscar en un altre lloc. Aquí, amics, només croquetes.
La Muela, tornarà
El local que ara acull, de manera transitòria, La Croketeria, és on hi acabarà havent La Muela, l’altre projecte de JuanDi. L’espai, com tot el que fa ell, està pensat. Disseny exclusiu, vaixella de luxe i una brasa a tocar de la taula gran on el xef, amb el menú degustació que oferia abans, acabava els plats i acabava de cuinar davant dels comensals mentre xerrava i et contagiava l’amor per la cuina i pel territori que l’ha acollit, el Camp de Tarragona.
Ara ha fet una aturada per agafar aire i tornar, a principis de 2026, amb un nou menú degustació que, avisa, sorprendrà. Els detalls, de moment, desconeguts. Però només cal estirar-lo de la llengua per anar-ne descobrint algun avenç; que ens el deixi tastar, de moment, serà més complicat. Quan La Muela torni a obrir portes com a tal, La Croketeria es mudarà. El local ja està escollit —a Reus, evidentment—, però encara no vol dir on serà. La carta de les croquetes anirà canviant, millorant les que té ara i mantenint en escena aquelles que la gent no pot parar de demanar. Ja el coneixereu.