No només passa a Barcelona: passa a Londres i a Buenos Aires, a Chicago i a Istanbul, a Tòquio i a Nova Delhi. Les capitals del turisme internacional, venudes al passavolant, han convertit els seus centres històrics en llocs inhabitables, intercanviables i depriments. A tot arreu, també, hi ha qui es planta i no cedeix ni un pam —el seu pam, el nostre pam— de terra. La Tània i en Marc s’han plantat en un carreró del centre de Barcelona: la seva resistència és un restaurant que es diu La Sosenga i fa un any que el defensen amb dents i ungles.
Hi ha qui té selves espaterrants, petroli o sobirania plena: nosaltres tenim un gòtic inventat, els Jocs Florals i una tradició gastronòmica de vuit segles
Sabeu quan aneu a un restaurant i tant si és carta com menú us costa moltíssim triar perquè us ho fotríeu tot de la bona pinta que fa? Això és el que passa a La Sosenga. I què vol dir 'sosenga'?, us preguntareu: és una mena de sofregit que surt al receptari medieval Llibre de Sent Soví, escrit en català l'any 1324. Hi ha qui té selves espaterrants, petroli o sobirania plena: nosaltres tenim un gòtic inventat, els Jocs Florals i una tradició gastronòmica de vuit segles.
La Sosenga és petit i acollidor —cuina de prop, sense trampes— amb molta imaginació i sempre ganes de provar coses noves, per això cada setmana fan un menú nou (19,5 €) dels de sortir exultant. T’hi pots trobar plats tan suculents com el tàrtar de peix blanc, romaní, albergínia blanca i mascarpone —festival de gustos i textures— o el carabassó rostit amb tomàquets cherry guisats, tàperes, ou ferrat i patata —cada ingredient al seu punt i ben amorosits—. Si el menú és així de potent, imagineu-vos com deu ser la carta! A La Sosenga no descobreixen la sopa d’all: els agrada jugar amb el que tenen —teca de temporada i un arsenal de recursos gastronòmics— per acabar oferint una sèrie de plats realment aconseguits, que fan les delícies de tota mena de comensals, des del més panxacontent al més llepafils.
Quan sortiu de La Sosenga segur que el vostre cap ja comença a maquinar alguna excusa per tornar-hi. Per tornar-hi aviat
I per acabar de reblar l’àpat —delícia rere delícia fins a arribar a la delícia final—, arribem al seu espectacular pastís de formatge: dels de guanyar premis. Quan sortiu de La Sosenga segur que el vostre cap ja comença a maquinar alguna excusa per tornar-hi. Per tornar-hi aviat. Tan aviat com es pugui, perquè si la seva resistència és una festa, si és una flameta viva al cor de la ciutat podrida, nostra és la responsabilitat d’atiar-la.