Passejar pel Japó, i concretament per una de les seves grans capitals, Osaka, pot arribar a ser esgotador. Sempre hi ha carrerons que sembla que no hi has passat mai i, si no estàs atent, pots acabar en un laberint. Però té coses bones, també. Acabar, sense voler-ho, a Higashi Shinsaibashi Minami, un restaurant gairebé amagat, que ni amb Google Maps pots trobar (estan mal ubicats, però no els hi importa gaire), on a l'interior sembla que el temps s'aturi. El xef, Akio Minami, i el seu pinxe treballen de cara als comensals, com una barra de sushi, de les que s'estan posant de moda també a casa nostra, a l'estil omakase, però serveixen de tot.
Una carta cuidada, que porta a l'excel·lència la gastronomia japonesa. El preu puja una mica més que en els restaurants de carrer i del dia a dia, evidentment, però trobar la pau entre tant de soroll, moviment, llumets i turistes, és una bona inversió. Al Japó, llevat que t'hi instal·lis, hi estàs pocs dies, i més si estàs en ruta, però en aquest restaurant gairebé secret, on vam provar sort, hi vam repetir dues nits seguides. El primer dia van quedar coses per tastar i calia una segona visita, idea per acomiadar-se d'Osaka abans del pesat vol per tornar a Barcelona (fent escala a la Xina).
La carn i l'anguila a la brasa, els top
A la barra hi caben unes quinze persones, però no és complicat trobar lloc a l'hora de sopar més occidental. Però si el localitzes abans de sopar, i sabent que val la pena, i que potser també repetiràs, no costa res demanar que et guardin un parell de llocs, ho fan sense problema. A la ben escollida selecció de sakes, la carta d'aquest restaurant permet degustar diverses de les apostes de la gastronomia japonesa, que Akio Minami porta a l'excel·lència amb presentacions austeres, però que permeten que els records que t'emportes siguin el millor souvenir que un pot endur-se del Japó.
La primera visita va ser la del descobriment. Tempura de verdures, niguiris de tonyina, truita japonesa, un formatge amanit per ells i un tofu -que semblava foie-gras-, recomanat pel segon a bord. Si allò arrencava així, calia explorar més la carta. L'endemà, sabent que la carta encara tenia algun tresor amagat, vam repetir. Hi ha milers de restaurants a Osaka però potser cap com aquell. L'anguila i la carn, el dia abans havien quedat al tinter, expectants per si valien la pena, i a la segona va anar a la vençuda. Anguila a la brasa com mantega amb envinagrats i una salsa que l'acompanyava perfecta.
La carn, un tall noble de vedella, sense màrqueting per enredar turistes amb orígens de res, feta a una petita brasa, que es desfà a la boca, amb una salsa que encara fa pujar més el sabor d'una carn melosa. I vam repetir la tempura, avui de gambes i verdures, i els niguiris de tonyina vermella. La vedella i l'anguila van fer escalar el tiquet, però la inversió val la pena. Tot i això, són preus, sigui per la devaluació dels iens i el canvi a euro, o també per l'aposta del xef, que no s'escapen i que es poden assumir. Preu-qualitat, qualsevol plat en un punt hiperturístic, surt a compte seure i gaudir d'Akio Minami (quan no cuina es dedica a fer maratons per tot el món, per cert) i el seu pinxe.
El restaurant amagat a Higashishinsaibashi
El restaurant del xef Minami es pot trobar en un dels carrers del barri d'Higashishinsaibashi, al bell mig d'Osaka, en una de les zones amb més restaurants i on locals i turistes passegen com bojos amunt i avall. Res fa pensar que en aquella petita porta s'hi amaga un restaurant com aquest. Ni els tradicionals plats de menjar de plàstic criden l'atenció a fora i ningú t'estira per entrar-hi. O hi ensopegues per bona sort o algú te'l recomana, amb l'anar i venir per aquests carrers és impossible fixar-se en l'establiment d'Akio Minami.
L'endemà gairebé vam haver de treure la brúixola per saber-hi tornar. Al Google Maps és complicat trobar-lo, potser per això quan hi entres, t'aïlla del bullici i et transporta a un local modern, però tradicional on, els dos dies que ens hi vam deixar caure, no hi havia ni un turista. El xef t'apunta el preu del sopar en un paper (que sempre arrodoneixen els preus; 7.000 i 10.000 yens, el primer i el segon dia) i t'acompanya fins a l'exterior, on et saluda, gentil i agraït. Una tercera visita, un tercer sopar al restaurant d'Akio Minami, també hauria estat bé, però calia tornar cap a casa.