És dimarts, fa bon dia i tenim gana. Agafem el bus i sortegem l'intens trànsit de l'Eixample abans d'arribar al restaurant. Som a la part baixa del carrer Muntaner, a tocar de Gran Via i plaça Universitat. Ens dirigim a La Tartareria, un restaurant amb un nom que no enganya, però del qual no tenim gaire clar què esperar-nos. Només hi fan tàrtars? O la gràcia és que només serveixen menjar cru? Estem a punt de descobrir-ho.
Com a casa
Tan bon punt obrim la porta, la Tere, cap de sala, ens rep amb un somriure i ens convida a passar. "Oriol, oi? Benvinguts, podeu seure en aquella taula, de seguida us atenc!" ens diu mentre continua la conversa amb els clients de la taula del costat. El restaurant és ple; almenys la zona que podem veure. El local és estret i allargat i es divideix en tres espais: un primer menjador a l'entrada, un petit racó amb la cuina oberta al mig i unes quantes taules més al fons. La decoració és senzilla, amb tonalitats marrons i una làmpada sobre cada taula que emet una agradable llum càlida. El que més crida l'atenció, però, és el dibuix que presideix la paret blanca de la dreta. Una bonica il·lustració sobre el procés d'elaboració d'un tàrtar, amb tots els ingredients i una petita explicació dels passos.
En pocs llocs passa que l'entrant de cortesia et faci venir tanta gana com ho fan els d'aquí
La Tere s'acosta, ens ofereix les cartes i ens fa cinc cèntims de com funciona el local. Tenen un menú de migdia per 25 € i dues opcions de menú degustació (clàssic i experiència), una oferta molt correcta tenint en compte que es tracta d'un restaurant recomanat a la guia Michelin. Demanem el menú degustació clàssic i mentre ens porten una mica d'aigua freda, demano també una copeta de vi blanc, un Camiño dos Faros de la DO Ribeiro per començar el dinar.
Inici d'escàndol
El dinar no podia començar millor. Els entrants, a part de fer molt bona pinta, són exquisits. En pocs llocs passa que l'entrant de cortesia et faci venir tanta gana com ho fan els d'aquí. Seguidament, l'ostra, que pots demanar fresca o a la brasa, és igualment deliciosa. Els plats principals, com no podia ser d'una altra manera, són tàrtars fets amb productes i elaboracions diferents. Quatre de peix i tres de carn, tots diferents i molt divertits.
El primer és un tàrtar de gamba servit amb una torrada de cereals molt fragant. Un univers de sabors infinit divertidíssim de tastar; a cada mossegada vols menjar-ne més per intentar aïllar tots els sabors diferents que s'amaguen darrere les flors que decoren el plat. A continuació, un tàrtar de llobarro suau i cremós, un de vieira amb un gust molt característic i un de peix llimona amb carabassó groc i salsa verda. Aquest últim és el meu preferit fins al moment, però encara ha d'arribar el millor plat del dinar.
Passem a la carn
Anem per la meitat de l'àpat i és moment de treure la joia de la corona. Per maridar-ho, passem al vi negre, una copa de La Guineu d’Argent, de la DO Penedès. El tàrtar clàssic de vedella és el que preparen a tot arreu; però el que fan aquí no s'assembla a res que hagi tastat abans. La carn, crua i picada molt fina a ganivet, se serveix sobre un milfulls de patata cuit a la perfecció. Cada mossegada és densa, fresca, cruixent i amb un punt picant excel·lent. Una combinació de textures i sabors molt agradables i plaents. El segon tàrtar de carn és igualment exquisit. És un tàrtar, valgui la redundància, amb autèntic gust de carn. Cruixent, melós i amb un acusat sabor molt semblant al de la carn a la brasa, és un tàrtar potent.
Val la pena venir al restaurant només per tastar aquestes dues postres superlatives
Malauradament, no tenim temps de gaudir de l'últim plat. Anem justos de temps i preferim passar directament a les postres, però cal dir que el servei és, en tot moment, atent, àgil i molt professional. Només hi ha dues persones servint tota la sala —que és plena— i l'estona entre plat i plat és curta i amb l'explicació justa per no interrompre massa els comensals.
I si la carn era bona, acabar el dinar amb aquestes postres és un plaer sublim. Semifred de maduixetes, granita i sorbet de maduixes i ganache de xocolata, gelat de nata i merenga de cafè. Les de maduixes són unes postres refrescants amb diferents textures i un sabor a fruita deliciós i addictiu; d'altra banda, les de xocolata són una mica més contundents, també amb diferents textures i amb un sabor intens a xocolata i cafè exquisit. Val la pena venir al restaurant només per tastar aquestes dues postres superlatives.
Acabem l'àpat amb un tallat mentre el xef, Pedro Silva, ens surt a saludar. Un cuiner amb un futur brillant, que elabora, sense cap mena de dubte, els millors tàrtars i postres de la ciutat.