Per a mi, associar la cuina d'un país a un sol plat és un insult. Una enorme manca de coneixement i una falta de respecte cap a centenars i milers de persones d'aquella regió que pretenen divulgar un munt de productes autòctons i receptes variades que enriqueixen una gastronomia que compta amb múltiples arestes, i totes elles molt dolces. És el cas d'Itàlia que, malauradament o no, això ja depèn dels gustos de cadascú, es relaciona la seva cultura culinària a la pasta i la pizza. Un P&P de manual que, no obstant això, esborra inintencionadament altres cuines regionals del país italià.
Restaurant Bronzo: cuina veneciana impressionant
És el cas del restaurant Bronzo - Bar e cucina (c/ del Rec, 60) que elabora una oda magistral a la cuina veneciana. Exacte! Plats, receptes i ingredients característiques d'aquesta localitat del nord-est, tocant la frontera d'Eslovènia i Croàcia. Una ciutat que és molt més que màscares, disfresses, cinema i canals amb barques. És, també, un territori amb una enorme i orgullosa història gastronòmica que Bronzo canalitza i brama amb uns plats que són espaterrants.
"És una taverna pensada per fer platets per compartir i degustar l'excel·lència dels matisos de cadascun dels ingredients", m'explica l'Iñaki, originari de Sevilla, en un català perfecte. Així doncs, ens deixem endur a través de les seves recomanacions, com si naveguéssim a través dels canals de Venècia.
La carta es divideix en els spuntini, les amanides, les pizzes, pasta i risotto, salumi i formaggi i les postres. La nostra primera parada és el bacallà mantecato (14 €), un imperdible de la zona, deliciós i que combina a la perfecció el cruixent de la piràmide que embolcalla el peix.
Les sardines en saor (15 €) i el vitello tonnato (16 €) són els altres dos entrants que encapçalen un trident que golejaria molts plats de pasta i pizza estàndards, avorrits i repetits fins a l'esgotament.
Els principals els conformen, lògicament, un plat de P&P, és a dir, de pasta i pizza. Això sí, amb tocs venecians i característics de la regió nòrdica, no de la Itàlia sencera. Stracciattella, festucs i mortadel·la són els ingredients de la brutal pizza que ens porta l'Iñaki, en un servei i explicació constants impecables durant tot el servei. Pel que fa al plat de pasta, tastem els espaguetis amb espècies, una anxova coronada i una salsa transparent exquisida.
Altres plats que no poden passar alt són el risotto de gamba vermella i el risotto de ceps i magret d'ànec, o els espaguetis nero di sepia o els rigatoni de mandonguilles i tòfona.
Concloem l'àpat amb l'steak tàrtar d'en Harry servit amb massa de pizza i patates fregides està molt ben executat, desfent-se a la boca en un plaer palatal increïble. Els nostres càlculs no han sigut efectius i hem aclaparat l'estómac de plats i plats sense deixar espai per a les postres.
Així que tornarem a venir a can Bronzo perquè és un lloc que paga molt la pena visitar i tornar-hi per descobrir des de Barcelona la preciosa ciutat de Venècia.