Qui diu que al Tibidabo només hi ha un parc d'atraccions? De vegades ens obsessionem tant amb el centre i mirar arran de terra que ens oblidem de les meravelles gastronòmiques que ens envolten i observen des de les altures. Sense sortir de Barcelona, és clar. Em refereixo, per exemple, a la bona oferta de menjar que hi ha a la muntanya de Montjuïc o, en aquest cas, a la plaça del Doctor Andreu, situada als peus del Tibidabo, marcant la frontera nord de la capital catalana. Els establiments Mirablau o Mirabé són conegudíssims, però al mateix nivell podríem col·locar el restaurant La Venta.
La Venta: la cuina heretada dels costums familiars
Aquest 2025 és un any de doble celebració per al restaurant La Venta. 75 anys de trajectòria sota el mateix nom i 50 des que va ser reflotat. Amb aquest motiu per partida doble m'aventuro a pujar la muntanya i descobrir la història d'aquest local que va néixer el 1903, però amb el nom de Restaurant Viñas. Va aparèixer com a local de parada i fonda pels carruatges que pujaven per l’avinguda Tibidabo. Des de llavors, aquest particular i modernista restaurant, situat en un indret privilegiat amb vistes sobre la ciutat de Barcelona, s’ha anat posicionant a poc a poc com a una icona de la gastronomia barcelonina.
El que em trobo només entrar és un menjador amb dos quadres gegants que denoten aquesta elegància només posar-hi un peu. La cuina a mà dreta, on treballen a un ritme frenètic tot i ser un dimarts a la nit, i un altre menjador a mà esquerra. El mirador, a la planta de dalt, només està obert quan fa més bon temps o per a grups i ocasions especials. “El dia de Sant Valentí estava ple de parelles entaulades”, m'explica en José Antonio, el sommelier, que fa nou anys que hi treballa en un ofici que s'estima, però que és “molt sacrificat”.
Retrocedim unes passes del menjador inicial per seure a la terrassa —interior— que tenen a l'entrada. Àmplia, càlida i amb taules grans i força espaiades, l'Antonio —cambrer i cap de sala— ens acompanya a la nostra i és qui ens atén durant tot l'àpat. Ells dos defineixen com han de ser l'amabilitat i el bon tracte al comensal mostrant una pulcritud, bona atenció i cordialitat perquè no ens falti res. A més a més, l'explicació de cada plat és detallada, concisa i alegre.
La cuina tradicional que hi trobem és la cuina heretada dels costums familiars, és una cuina pròdiga, generosa, diversa, com pa beneït. Molts plats neixen del record i els que trobem a l'oferta del dia són les carxofes fregides del Prat, calçots en tempura i romesco, gambetes fregides de Blanes, ous ferrats amb tòfona i la coca de full amb escalivada i anxoves del Cantàbric. Cada poble té una cuina heretada, cada racó, uns hàbits particulars. “L’evidència d’aquesta diversitat és una herència que cal preservar. Preservar la diversitat és un repte tan culinari com cultural”, defensa en Lluís Vinyes, propietari del restaurant.
El menú degustació —53 € sense vins ni cava o 61 € amb begudes— inclou alguns plats de l'oferta del dia, però també altres opcions suculentes com el lacón, tallat fi, i amanit amb pebre vermell de La Vera o l'albergínia en tempura amb fil de mel o el lluç de palangre a la romana amb salsa maionesa. La carta és catalana i fa salivar amb l'escalivada a la brasa d'albergínia i pebrot vermell, els caragols a la gormanda, les garoines gratinades, el rap amb salsa de rostit o la sípia a la planxa amb espàrrecs verds.
Però també hi ha espai per als més carnívors amb la llonganissa de Lleida a la brasa amb mongetes del ganxet, la pularda en escabetx suau, les costelles de xai a la brasa de carbó d'alzina o la increïble cua de bou desossada amb foie i patates al morter. De postres, crema catalana, púding de mató amb gelat de mel, pastís fi de poma, suflé calent de xocolata o de gelat de taronja, pastís de formatges, torrada de Santa Teresa o, la nostra elecció, les trufes de xocolata.
Abans de marxar, encara tinc temps de conèixer el petit celler on emmagatzemen totes les referències de vins catalans, nacionals i internacionals. Des de preus desorbitats, “aquestes tres ampolles juntes valen 5.000 €” fins a opcions econòmiques per a totes les butxaques, comprovo un celler, un restaurant i un equip perfectes, molt ben treballats i amb una cuina que, tot i celebrar 75 anys amb el nom de La Venta, es mostra jove i orgullosa i amb ganes d'alimentar un públic enamorat i rendit als peus del Tibidabo.
La gent que ve a La Venta acostuma a ser gent que estima el que és assenyat i plausible, gens amiga de menjar contra natura, gent que, lluny de preferir la sofisticació, estima les coses senzilles i ben fetes. “Els nostres plats pretenen simplement agradar i formar part de la cuina més senzilla i quotidiana”, proclamen al web del restaurant.