Barcelona és plena de bons restaurants de cuina catalana. La d'aquí és, sens dubte, una de les millors gastronomies de l'Estat. Però si hi ha una regió que també destaca per la qualitat, la quantitat i els bons preus dels seus plats és Galícia. En un racó de la Rambla de Barcelona, amagat entre locals turístics de cervesa i sangria, trobem el restaurant Louro, un santuari de cuina gallega amb plats casolans i un ambient familiar.
Un local amagat
Els millors restaurants sempre són els més difícils de trobar; amagats en carrerons i sense fer gaire soroll, els bons locals fugen de les masses i s'asseguren una clientela fidel. El cas del Louro, al bell mig de Barcelona, no és una excepció. El restaurant s'ubica al primer pis del número 37 de la Rambla dels Caputxins, al costat del Centro Galego de Barcelona.
Arribar-hi no és fàcil; el portal a peu de carrer condueix a unes escales que cal pujar fins al primer pis, passant per davant d'un bust de Castelao, fins a arribar a l'entrada del Centro Galego i, finalment, a la porta del restaurant. El Louro ocupa l'espai on antigament vivia la família Güell. De fet, des d'una de les finestres del fons es veu el Palau Güell, edifici amb el qual està connectat per un antic passadís de pedra.
El primer que et trobes a l'entrada és una taula alta i una barra que fan la funció d'antesala. Més endavant hi ha un menjador amb capacitat per una vintena de persones i al fons una última sala on en caben una vintena més. Les parets empaperades de colors blaus i blancs deixen lloc per a cites en gallec i algun prestatge amb llibres de Galícia. L'ambient és agradable, amb un servei que et rep somrient i taules plenes de famílies fent l'àpat de diumenge.
Tots els plats són deliciosos, amb els sabors equilibrats i sense cap estridència
Cuina casolana tradicional
El Louro no és un restaurant de menú de migdia. Obren només els caps de setmana i els vespres de dijous, un horari perfecte per anar-hi en família. L'oferta és ajustada, amb uns quants entrants, plats principals i quatre postres. També tenen diferents vins, molts dels quals són de Galícia. La majoria de plats són tradicionals, com el pop, les zamburiñas o els pebrots de Padrón, però també tenen un parell d'opcions més exòtiques per satisfer els amants de les modes de la ciutat.
Com a entrants, tastem el pop a feira, les zamburiñas amb parmentier, les torrades de sardina i l'empanada de vedella amb ceba. Tots els plats són deliciosos, amb els sabors equilibrats i sense cap estridència. Tenen el gust casolà que esperaries d'un plat fet amb cura. Destaquen el pop, cuit i amanit a la perfecció, i l'empanada, que més que un plat de restaurant podria ser el berenar que et portava l'àvia en sortir de l'escola. Com a plats principals, el Guillermo, cambrer gallec i ànima de la sala del Louro, ens recomana compartir un mateix plat perquè les racions són força grans. Recomanació que acceptem de bon grat. Escollim la caldeirada de lluç acompanyada d'uns pebrots de Padrón. El peix és molt tendre i la salsa que l'acompanya és per sucar-hi pa. Per postres, tastem el pastís larpeira, un brioix exquisit, tendre i sucós que sens dubte es converteix en el plat preferit del dinar.
L'ambient del Louro és del tot acollidor. El servei, a més d'eficient i amable, és molt proper i et fa sentir com a casa. El menjar és deliciós, casolà i té un preu raonable; al Louro hi pots menjar per uns 35 € o 40 € en funció del que demanis i de si prens vi. En el nostre cas, vam gaudir d'un Finca Viñoa blanc, sec i fresc, molt bo. Un restaurant al qual sens dubte tornarem i que és de parada obligatòria si visites el centre de Barcelona.