Està de moda quedar-se a casa. Arribar rebentats de l'esclavitud quotidiana i no tenir esma per res més que perdre l'oremus escrol·lejant i demanar que et duguin qualsevol porqueria per sopar. Està de moda quedar-se a casa i dir que bé que s'hi està a casa, el món és una merda i casa és un refugi, tot està apamat, ningú no et molesta —bé, si no tenim en compte per un moment l'apassionant món de la parella ni les peripècies de la criança—, ningú no et mana i pots no fer res tranquil·lament. Està de moda quedar-se a casa i mirar la sèrie de moda a la plataforma de moda i rebre, així com qui no vol la cosa, la dosi diària de doctrina i valors que regeixen les nostres vides de forma tàcita a través de ficcions aparentment innòcues. Està de moda la por i la comoditat com a principis rectors, fumigar tota incertesa i imprevist i dur una vida que hi càpiga en un Excel. I queixar-se per xarxes, evidentment: això que no falti.
Un dia vaig sortir de casa i vaig tombar pel carrer Rosa Puig-rodon, que encara no havia vist amb el nom canviat, i a mig carrer, fent el badoc, vaig trobar un local simpàtic ple de gent i càmeres i vaig reconèixer una autora i editora amigues. Era la presentació d'un llibre. Una mica com un intrús, m'hi vaig ficar. Vaig quedar-m'hi la poca estona que vaig poder i em van agafar moltes ganes de llegir el llibre i de tornar al local.
La Laia Borràs Roig i l'Olatz de Bilbao Roig són cosines. Van estudiar a Roig Tesalia, el col·legi catalanista fundat pel seu avi i on la Laia va treballar fins que un bon dia l'Olatz, també vinculada al món educatiu (en el seu cas a La Bressola de Perpinyà) fent sobretaula li va proposar fer un cop de cap i obrir una vermuteria a Gràcia.
No fan happy hours ni after work, sinó glosa a l'hora del vermut un dissabte al mes; tampoc no hi tenen cinnamon rolls sinó esqueixada de bacallà
A tocar de la parada de metro de Fontana les cosines fa pocs mesos que han obert Les Cosines, tot un antídot contra la gentrificació: no hi tenen cinnamon rolls sinó esqueixada de bacallà (9 €) del mercat de la Llibertat i en comptes de Jaggermaister, un reguitzell de vins del país. No fan happy hours ni after work, sinó glosa a l'hora del vermut un dissabte al mes i actes tan intraduïbles com ara aquest «Com més cosins, més endins» (per presentar la ratafia de Licors Primo). Tampoc hi tenen llibres, publicacions o cartells que et podries trobar a Brooklyn, Berlín o Buenos Aires, sinó l'últim poemari de la Mireia Calafell o una peça de l'artista Neus Masdeu. A Les Cosines fa de bon estar-s'hi i des del primer moment puja al capdamunt del rànquing de llocs on quedar amb els amics.
El llibre era La intrusa, de la Irene Pujadas, publicat per L'Altra Editorial, el viatge a l'interior d'una persona, la Diana, que nota que alguna cosa li falla al dedins i decideix ficar-s'hi ella mateixa literalment. Trepidant, divertit, intel·ligent, ben escrit: s'endrapa amb la mateixa voracitat i alegria que el plat de formatges artesanals (8 €) de Les Cosines!