Contra la caterva repatània d'argentins monolingües i votants de Milei que s'han instal·lat a Barcelona en els últims temps, contra la plaga horripilant de franquícies d'empanades que obren a cada cantonada a la capital catalana, el millor antídot només podia ser el restaurant Laurel, que des del 2000 n'és la contrapartida més suculenta i hospitalària.
La Montse, l'ànima del local, comanda i feineja sense parar: només són les sis de la tarda, però el local del carrer Floridablanca, davant dels cinemes, ja és ple a vessar. Ja són molts anys que va arribar des de Buenos Aires amb l'Horacio i es van arremangar per aixecar un restaurant que excel·leix amb les empanades i que de bon començament ja va estar vinculat a l'escena musical de la ciutat: "A l'Horacio li agradava molt el jazz i el Laurel de seguida es va convertir en un lloc de trobada de l'escena barcelonina, amb músics de renom com ara l'Horacio Fumero, l'Elba Picó, el David Xirgu, el Gorka Benítez o la família Villavecchia, que no van trigar a fer-se habituals i amics".
Aquí no hi ha res que no facin ells, tot és casolà, les masses, les salses, les postres: tot. I es nota, es nota al primer mos, i ataquis el que ataquis, l'afició serà immediata. De les empanades, que van a uns 3 €, la meva preferida és l'Elba, en homenatge a la cantant de tango que va viure a la ciutat: de chorizo criollo (vedella i porc), vi negre i salsa criolla (pebrot verd, pebrot vermell i ceba). La Monk (per Thelonious, és clar!), també és impressionant: d'ossobuco amb ceba, api, pastanaga, ruca i vi malbec. Una de les més demanades és la Negrita, que duu tinta de sèpia a la massa i al farcit hi porta sèpia, tomàquet, mozzarella i alfàbrega. Si sou vegetarians, la Mimí us encantarà: de pomes, shitake, formatge de cabra, ceba i ametlles.
La pizza la fan a l'americana, gruixuda —"no tant", em diu la Montse, "de media masa", i costa 12 €. Ofereixen una gran varietat de milaneses —talls gegants de carn arrebossada amb afegitons tan lleugers com salsa de tomàquet, ous o formatge—, a 14 €. De dimarts a dijous tenen una gran oferta: per només 13 € tres empanades, amanida i beguda.
L'any que ve faran 25 anys i ho volen celebrar amb un bon concert, dels que feien abans de la pandèmia i que morís l'Horacio: "Ara que hem aixecat una mica el cap, ens fa molta il·lusió convidar els amics i celebrar-ho: ho farem al Jazzsí, que també està renaixent gràcies a la colla que portava el Milano". Quanta gent ens hem aixoplugat al Laurel, acollits per les seves parets vermelles —amb dibuixos de l'Elenio Pico!—, agombolats per la tendresa de la Montse i l'Horacio! Quantes bones converses davant dels seus plats, quants projectes i amors hi han nascut! I els que en naixeran.