Saben aquel que diu que s'obre el teló, es veu una ampolla de vi damunt la taula i tres desconeguts al seu voltant, a punt d'obrir-la: un és d'Adelaida, a Austràlia, l'altre del Maresme, concretament de Mataró, i el tercer ve de Sagunt, a la comarca valenciana de Camp de Morvedre. Obren l'ampolla, se serveixen les copes i, després de fer-ne el primer glop, l'australià diu "mataró!", el de Mataró diu "què mana?", i el de Sagunt diu "mor-ve-dre, es diu mor-ve-dre!".
L'escena no és cap acudit, però ho sembla. Diuen que el vi és un gran antídot per posar d'acord a tothom, fins i tot d'unir, ni que sigui durant el temps que dura buidar una ampolla, a les persones que menys se suporten. Sabent això, el que és curiós és que precisament el vi hagi provocat un desgavell curiosíssim que sembla inevitable solucionar: a Austràlia anomenen 'mataró' a una varietat de raïm que la majoria de mataronins anomena 'mataró', per ve que també 'monestrell' o 'mourvèdre', però el més curiós és que a Austràlia anomenen al mourvèdre relacionant-lo amb Mataró quan, en realitat, prové de la comarca valenciana de Camp de Mourvedre, ja que va ser allà, a l'actual Sagunt, on al segle V a.C. els fenicis van plantar les primeres vinyes.
Temps després, això sí, va fer fortuna al Maresme, per això a Alella s'elaboren grans vins amb aquesta varietat valenciana i que al territori vinícola més proper a la ciutat de Barcelona encara avui s'anomena com sempre s'havia dit: amb el nom de la capital de la comarca, ja que va ser des del port de Mataró que comercialitzar-se a la Provença durant l'Edat Mitjana, tant si parlem del vi com dels sarments de vinya.
Bona prova d'això és el Merla del Celler de les Aus, un vi negre monovarietal de 'mataró' i fermentat sense filtrar: un vi amb aromes de cirera i fruita vermella, avellutat al paladar i elaborat sota els preceptes de l'agricultura ecològica. Un vi capaç d'agermanar a un australià amb algú de Sagunt. El caràcter fresc i singular dels vins d’Alella s’aconsegueix no només amb varietats tradicionals com la mataró, sinó també amb l'altra gran varietat de la zona: la pansa blanca, que és com es coneix a Alella el xarel·lo. El denominador comú dels vins d'aquesta DO és la mineralitat, sobretot en els vins blancs, que prové del subsòl granític en la superfície transformat en petits grans, els quals es denominen 'sauló'. Un terrer amb una bona permeabilitat fa necessari que el cep aprofundeixi les seves arrels per buscar l’aigua i els diferents aliments que li aporta el terrer, i és així com crea un petit “estrès” que, ben controlat, ajuda també a regular la producció de raïm per cep.
Com sempre, per entendre tanta paraula tècnica és més senzill omplir-se una copa que no pas llegir mil articles com aquest, per això al Celler d'ElNacional d'avui la nostra sommelier Meritxell Falgueras recomana un segon vi que expressa al cent per cent tot això que ara dèiem: el Pansa Blanca, també d'Alta Alella, un blanc d'agricultura ecològica i provinent de vinyes on el sauló és el tipus de sòl. Malgrat els bons aromes florals i de fruita blanca, és un vi que en un primer moment dolceja en boca per acabar esclatant amb un final persistent i salí, extremadament mineral.
Beure'l és una bona manera de descobrir Alella i entendre que, sí, hi ha gent que parla de Mataró sense saber ubicar el Maresme al mapa quan fa vins a Austràlia, però el que no deuen imaginar-se és que més a prop de Barcelona, a vinyes extremadament properes a aquella metròpoli que a l'altra punta del món coneixen per Gaudí, el Barça i les Rambles, hi ha un territori vinícola fascinant que entre el mar i la zona industrial del Vallès sobreviu al pas del temps.
[FE D'ERRATES: Aquest article publicat el diumenge 18 d'abril contenia un error en relació al primer vi recomanat. Aquest error ja ha estat esmerçat en aquesta segona versió.]