Per primera vegada, l'article d'avui no parlarà explícitament de vins. O més ben dit, no tractarà únicament de vins, sinó de begudes ideals que tenen en el vi la seva base. El típic vi amb gasosa de restaurant de carretera? El tinto de verano que tot bon amant del càmping té a la seva nevereta portàtil? O potser el bon kalimotxo fet amb vi de tetrabrik i coca-cola de marca blanca en alguna barra de concert a Euskal Herria? Gairebé, però no del tot. Tècnicament parlarem de combinats populars com aquests, sí, però que s'apropen més al concepte de còctel. La tesi de l'article és simple, doncs: recomanar tres vins per no beure'ls com a vi, sinó com a beguda refrescant, seductora i popular per gaudir amb samarreta de tirants i xancletes. Sense luxes ni estridències, però amb glamur.

Una cosa és que no proposem còctels refinats de barra de bar luxosa d'hotel de cinc estrelles, però, i una altra és que no oblidem que beure un bon còctel sempre té alguna cosa de cinematogràfic, ni que sigui per James Bond. És per això en aquest Celler d'ElNacional Cocktails Special Edition la nostra sommelier Meritxell Falgueras ens proposa 3 bons vins capaços d'esdevenir combinats de pel·lícula.

Aymar Ice Extra Dry
Aymar

D.O. Penedès
Macabeu, Xarel·lo, Parellada i vermut
Al voltant de 13€

El primer combinat de pel·lícula no és cinematogràfic, sinó publicitari. Des de fa uns quants anys, els anuncis televisius de cava "ice" ens bombardegen estiu rere estiu, però tenen un problema important: diuen que només pots beure vi escumós en una copa baló plena de gel si ets una persona guapa, tens amics la mar de guapos i et pots permetre passar-te tot l'agost fent festes guapes en un veler amarrat en alguna cala guapíssima de la Costa Brava. Que el cava semi-sec de tota la vida ara s'hagi transformat en un còctel glamurós per beure's amb glaçons, gerds, rodanxes de taronja o un twist de llima és una bona notícia, ja que si més no ha aconseguit que molts joves tornin a beure aquells caves que les seves àvies consumien compulsivament per acompanyar les neules en els àpats de Nadal, però és clar, que el màrqueting d'aquest nou producte només interpel·li als guapos ens deixa a la immensa majoria fora de joc. Per no parlar de la gent d'interior. Heu vist mai algú bevent cava "ice" a Josa de Cadí o Camprodon? Nosaltres tampoc.

Una copa d'Aymar Ice amb el mar de fons. O potser és el pantà de la Baells, al Berguedà. (Aymar)

Contra aquesta dictadura marquetiniana de la guapura, Aymar Ice Extra Dry és un "ice" diferent, ja que per començar no és cava, sinó Clàssic Penedes. Un "ice" d'autor, elaborat amb el cupatge tradicional i amb un suau toc de vermut que el converteix en un escumós diferent i elèctric, ideal per beure com a aperitiu o com a long drink. Un "ice", en definitiva, pensat no només pels guapos, sinó també pels que sabem que la bellesa important és la que rau a l'interior.

Diamante Prosecco
47 Anno Domini

Prosecco Veneto
Chardonnay, Pinot Gris, Glera
Al voltant de 9€

No sabem si realment per beure cava "ice" cal ser guapo, però sabem que José Luis Garci va escriure que beure negroni en una terrassa de la Piazza Navona qualsevol migdia de primavera et transforma automàticament en una persona guapa. Si el director de Volver a empezar tornés a escriure avui Beber de cine (Notorius Ediciones, 2016), segurament afirmaria que beure un spritz et transforma en guai, ja que en menys de deu anys ha passat de ser un combinat local del nord d'Itàlia per tallar un vi dolent a convertir-se en un dels còctels vespertins més populars entre els joves de mig món. La història diu que va néixer com una fórmula dels soldats de l'Imperi Austríac durant la dominació austro-hongaresa de Trieste per rebaixar els vins del Vèneto, d'alta graduació, amb una mica de soda. Aquells spritz originals s'han acabat convertint en un aperitiu espurnejant, seductor i que omple les terrasses de mitja Itàlia i bona part d'Europa cada vespre, fent que anar a Venècia, Pàdua, Milà o Verona i no beure spritz sigui un pecat tan gran com intentar-lo elaborar amb Cava, Corpinnat o Clàssic Penedès en algun bar de Valls, posem per cas.

Una ampolla de Diamante Prosecco, un prosecco bio i vegà ideal per fer un spritz i sentir-se guai. (Anno Domini)

Aquí és on volíem arribar: per fer un bon spritz es necessita vi blanc sec i escumós, és a dir, prosecco. Per preparar-lo, però, abans és necessari omplir el got amb tres glaçons i 2/4 de bitter, normalment Aperol, Campari o Select. A partir d'aquí, 1/4 de prosecco, com aquest Diamante Prosecco que per si sol no fa ni mica d'ombra als escumosos elaborats a Catalunya però que és ideal per fer un spritz, i després 1/4 de soda. Fet això, només cal afegir una rodanxa de taronja, una oliveta i la imaginació suficient per comprendre que beure spritz, tant si ens trobem a la Piazze delle Erbe de Pàdua com al carrer Avinyó de Ciutat Vella, és sempre una invitació a viure un instant de cine, tancar els ulls i sentir que Audrey Hepburn està al nostre costat gaudint d'unes vacances italianes de pel·lícula.

La Ina Fino
Lustau

Jerez-Xerès-Sherry
Palomino i Palomino Fino
Al voltant de 6€

Parlar de còctels fets amb vi i no parlar del rebujito seria tan ingrat com anar a Jerez de la Frontera i demanar una ampolla de Bordeus en un bar. El rebujito, però, més que un vi de pel·lícula seria un vi de documental, ja que la seva història és digna d'un reportatge especial a la Muy Interesante: el beuratge no es va inventar a cap feria andalusa, sinó que va ser obra dels anglesos, que a l'època victoriana van crear el Sherry Coppler, un còctel d'aigua carbonatada, sucre, suc de llimona, Sherry i gel picat. És un còctel amb gairebé dos segles de vida i que encara té un gran èxit al Regne Unit, on se'l prenen a mig matí i sense cap cantaora de flamenc vestida de sevillana a la vora. De fet, el Sherry Coppler va ser tan popular des dels seus inicis que fins i tot Jules Verne l'esmenta a Viatge al centre de la Terra. Per què, aleshores, tenim tan associat el rebujito com un invent sevillà?

Una ampolla de Fino La Ina, ideal per preparar un bon rebujito que faci plorar d'emoció a un senyor de Southampton. (Lustau)

El rebujito era pràcticament inexistent a Espanya fa trenta anys, però l'any 1985 se'n té per primer cop constància a les festes del Corpus de Granada, i des d'aleshores s'ha convertit en la beguda més popular de qualsevol festa andalusa. El motiu és senzill: és refrescant, és senzill de fer i, sobretot, és boníssim. A Sevilla l'elaboren amb vi manzanilla, a Lepe amb orxata i a Rota amb vi blanc, però el rebujito autèntic és amb vi fino de Jerez, com per exemple aquest La Ina. La recepta és tan bàsica com fàcil és beure-se'l: 1/3 de fino, 2/3 de refresc de soda i unes quantes fulles de menta. Tan simple com això. Tan agradable que es fa difícil no beure'n més d'un got. Tan simpàtic com comprendre perquè a Jerez diuen que després de la tardor, l'hivern i la primavera no arriba l'estiu, sinó el rebujito.