Un dia una empresa danesa envia un fax buscant vins ecològics per exportar-los als països nòrdics i, per molt que sorprengui, anys després un autobús ecològic de TMB es passeja per Barcelona afirmant que entre aquell vehicle i un vi DO Penedès no hi ha massa diferències. Entre una cosa i l’altra han passat més de quaranta anys, però si diuen que el vol d’una papallona a l’Amazones és capaç de provocar un huracà a Austràlia, també és lògic afirmar que el que va fer Josep Maria Albet a partir d’aquell fax i el fet que la DO Penedès s’hagi proposat elaborar exclusivament vins ecològics l’any 2025 guarda relació, per això el vi escumós del qual avui parlarem es diu Efecte: perquè sembla que no, però hi ha accions que canvien el món. També dins el món del vi.
La gosadia de ser pioners
La història és certa i l’alma mater del celler Albet i Noya, de Sant Pau d’Ordal, la recorda a la perfecció: era l’any 1978 i la Denominació d’Origen Penedès no elaborava vins ecològics, per tant no podien respondre afirmativament a la petició d’exportació d’uns danesos que volien vins respectuosos amb el medi ambient. Va ser aleshores quan des del Consell Regulador van suggerir-li a Josep Maria Albet i Noya –en aquells dies representant d’Unió de Pagesos al Penedès- si es veia amb cor d’entomar aquell repte considerat una "cosa de hippies". Immediatament a dir que sí, es va posar en contacte amb l’Associació Vida Sana i va començar a investigar els mecanismes de control per elaborar vins ecològics, malgrat l’escepticisme de l’entorn.
Vins ecològics? Agricultura biodinàmica? Respecte per la planta? En aquell Penedès de 1978, aquests conceptes eren tan complicats d’entendre com d’imaginar que el Barça algun dia tindria cinc Copes d’Europa a les vitrines i que Cruyff seria millor entrenador que jugador, però Albet no va desistir. Va organitzar diversos grups d’agricultura ecològica i es va posar en contacte, fins i tot, amb Kjell Arman, exconseller d’agricultura del govern suec. D’aquells aprenentatges, Albet va jugar-se-la aplicant aquelles noves tècniques en una finca familiar d’ull de llebre i, en efecte, va passar el que ningú confiava que passés: el vi resultant es va vendre de meravella a Dinamarca, cosa que va encoratjar a seguir avançant en aquell camí.
De l’alquímia a la realitat
Malgrat els mals auguris dels pagesos més escèptics, amb el pas dels anys es va veure com era de beneficiós per al medi ambient i la biodiversitat deixar de treballar amb insecticides, herbicides i pesticides d’origen quimiosintètic. Les formes de cultiu heretades de l’agricultura tradicional –atès que en el conreu biològic només s’accepta la utilització d’adobs verds, orgànics i compostos que mantenen l’equilibri del cep– van donar com a resultat un raïm més sa, sense residus i sense alterar els components aromàtics del fruit, el gust o la textura natural. En poc més de cinc anys van passar de vendre 5000 ampolles a vendre’n més de 45.000, per bé que les grans marques del sector, en aquell moment, van amenaçar de no comprar raïm als pagesos que treballaven de manera ecològica.
Va ser el punt determinant, l’any 1989, perquè Josep Maria Albet proposés a son germà Toni i la seva mare Núria Moya la creació del celler Albet i Noya i la compra de la finca Can Vendrell, al cor de Subirats, d’on eren masovers fins aleshores. En uns inicis, tota la feina va haver-se de centrar en l’exportació, atès que el mercat internacional sí que valorava els vins ecològics del celler, però a partir del nou mil·lenni el mercat nacional va començar a interessar-se per aquells vins i escumosos que, quinze anys abans, eren titllats d'invents del dimoni pensats només per peluts que fan nudisme.
L’aleteig de la papallona, al paladar
Té sentit tot això que acabem d’explicar per parlar d’un vi escumós? Doncs segurament sí, ja que no és pas casualitat que una de les gammes més especials dels escumosos d’Albet i Noya es digui Efecte. No és casualitat, ja que sense aquesta història que acabes de llegir tampoc m’hauria creuat jo la setmana passada amb un H8 que fa la ruta Meridiana – Camp Nou per la Diagonal amb una publicitat de la DO Penedès on s’afirma que aquell bus “és ecològic i sostenible, com aquest vi”. El vi de la foto no és d’Albet i Noya, però tant hi fa: sense la gosadia d’Albet i Noya potser no hauria existit mai aquell anunci, o si més no hauria tardat encara uns anys més a fer-se realitat. Si treballar la vinya i elaborar vins respectuosos amb l’entorn va ser una quimera transformada en realitat, fer que aquells vins tinguin una qualitat excel·lent és el repte que el celler Albet i Noya fa dècades que es proposa amb èxit.
La gamma Efecte consta d’un Brut Nature, un Brut Reserva i un Brut Ancestral, però si m’ho permets, l'humil servidor que escriu aquest article et recomana el Brut Rosat: potser les bombolles més dolces i juganeres d’Albet i Noya, un Clàssic Penedès fresc i agradable en boca, però que manté la força i consistència dels 18 mesos de criança. És l’escumós ideal per compensar els grans escumosos d’aquestes festes, ja que en el contrast hi ha la màgia: si per la carn d’olla o els canelons de l’endemà obrim un escumós de cupatge tradicional -xarel·lo, macabeu, parellada-, a l’aperitiu previ res millor que encetar aquest Brut Rosat elegant i subtil de pinot noir, amb un lleuger record aromàtic de maduixa o fruita vermella. Un escumós que no et canviarà el món, però sí que et canviarà a tu, igual com va ajudar a canviar en certa forma el Penedès el celler que l’elabora.