Caríssima Meritxell,
Vaig demanar-te un cava de categoria per acompanyar el dinar de la Mercè i vas recomanar-me Tresor, de Pere Ventura. No et negaré que tenia por, una vegada més, que el naming no fos coherent amb la qualitat de l'escumós, ja que si alguna cosa té el món del vi és que està poblat de productes amb noms sovint antagònics a allò que designen, però per sort aquest cop no ha estat així. L'has tornat a clavar, una vegada més: d'acord, Tresor no és cap gran reserva que estigui tècnicament amagat enlloc o que calgui anar a buscar vestit d'Indiana Jones, però és evident que és un cava que val la pena tenir a casa per obrir en alguna bona ocasió, ja que en realitat, tenir una bona bodega en un racó del pis és atresorar alguna cosa. Abans la gent tenia una caixa forta amb quatre joies heretades de l'àvia o la cadeneta de la primera comunió, però els temps canvien i què vols que et digui, ara cada vegada som més els que preferim guardar una bona col·lecció de vins a la vinoteca climatitzada.

Ben mirat, el Tresor de Pere Ventura és una mica això: un cava clàssic de tota la vida, amb el cupatge tradicional de macabeu, xarel·lo i parellada, però amb una personalitat moderna i atrevida. Com tenir guardat amb clau en un racó de casa l'escut d'or i brillants de 50 anys de soci del Barça que et va regalar el teu avi i, al costat, una petita làmina d'un graffiter com l'Aryz que algun dia potser valdrà 300.000€ en alguna subhasta a Nova York. Tan de bo algun dia el preu del raïm valgués un 1% del que costen les obres d'art contemporani, Meritxell, però com a mínim d'aquell raïm sovint menyspreat se'n fan caves de categoria com aquest, elaborat amb raïms procedents tant de vinyes joves com de vinyes velles del Penedès Central i el Penedès Superior, cultivades i cuidades, segons diu l'etiqueta, amb absolut respecte pel medi ambient i la sostenibilitat. Segurament és veritat, no ho sé. El que sí que sé és que al cava se li noten els més de 36 mesos de criança sobre lies, sobretot pel que fa als aromes, amb una agradable fusió de torrats, cereals i fruit secs que es mescla amb les fragàncies de poma o cítrics. Si m'ho preguntessis, et diria que és un cava més d'estiu que no pas d'hivern, que convida més a gaudir-lo en un migdia assolellat que no pas en un sopar tardoral a la vora del foc i que em sembla més elegant que atrevit. Més subtil que vibrant. Més refinat que radical.

Ja t'ho vaig dir: te'l vaig demanar per dinar el dia de la Mercè i celebrar el sant de me mare, cavista de soca-rel i poc amiga dels ancestrals, els cupatges amb chardonnay o pinot noir  i els invents creatius que s'allunyin del xampany de tota la vida. Això sí, més exigent pel que als vins escumosos es refereix que un examinador de la DGT el dia que puges a fer l'examen de conduir. Tresor va aprovar sobradament, per això ha entrat ja al meu particular club de caves a tenir en compte -i guardar a casa- per amanir com déu mana un bon dinar de diumenge, ja que ja saps que els penedesencs esmorzem, dinem, berenem, sopem i fins i tot fem el ressopó amb vi escumós sobre la taula. A vegades amb escumós begut a porró, d'altres amb ampolles sense etiqueta i fins i tot, algun cop, amb caves de batalla que tenen licor d'expedició no apte per a diabètics, però sovint val la pena abraçar la tradició i gastar-se cinc o deu euros més el diumenge, ja que no sé si el cava fa festa o és la festa la que atrau el cava, però sé que beure cava del bo és una joia no només capaç de convertir un simple dinar en una celebració, sinó també d'una cosa millor: obrir els ulls als escèptics del vi escumós i fer-los adonar que el vi escumós fet a Catalunya és, senzillament, un tresor.

Per cert, dissabte que ve aniré a collir bolets. O a caçar-los, com deia Josep Pla. Em recomanes un bon vi negre per acompanyar un bon àpat cent per cent boletaire? 
Una abraçada,
P.