De vegades es pensa que el coneixement del vi és reservat per a grans experts o sommeliers, però no és així, qualsevol en pot gaudir i alhora analitzar les sensacions que aquest ens produeix en tastar-lo. Només cal afinar els cinc sentits, bé, millor dit tres sentits en concret: la vista, l'olfacte i el gust. També intervé el tacte, ho veurem a la tercera fase. Tal com ens explica en el vídeo d'aquesta setmana la sommelier d'El Celler de La Gourmeteria, Carla Viladric, descobrirem les tres fases d'un tast per poder degustar un vi com un autèntic professional.
Com tastar un vi? Les tres etapes
Fase visual
Obrim una ampolla de vi i en servim una mica, però no ens excedim. Primer, olorar el suro. Això ens donarà pistes. Agafem la copa, per la tija o la base, així no escalfem el vi. Inclinem la copa uns 45° sobre un fons blanc, per exemple, un full de paper on hi hagi algun text. Primer observarem el color, ens donarà una idea de l'edat del vi. En general, en un vi negre, com més robí o cirera i brillant és el vi, més jove; si és més granat o teula tirant a ataronjat, sol ser un vi més envellit amb criança.
En alguns casos ens serà difícil o impossible llegir el text que hi ha darrere la copa, direm que és un vi de capa alta. Quan podem veure clarament a través del vi direm que és de capa baixa. Mesurarem la densitat del vi. Com més densitat, més concentració d'alcohol, més graduació. Si movem lleugerament el vi per la copa, observarem com cauen les llàgrimes de vi. A menor velocitat de caiguda, més densitat, més graduació alcohòlica.
Fase olfactiva
Sense agitar el vi, fiquem el nas i olorem. Primer localitzarem les aromes primàries, són les pròpies del raïm, de naturalesa fruitera o vegetal. Agitem la copa lleugerament perquè el vi entri en contacte amb l'oxigen i desprengui més aromes, els secundaris, els que s'originen a la fermentació tant alcohòlica com malolàctica, solen ser més nombrosos en vins joves.
Seguim agitant amb més energia per donar pas a les aromes terciàries. Coneguts com a bouquet, són complicats d'endevinar. Es desenvolupen durant i després de la criança del vi i es classifiquen en diferents famílies (animal, vegetal, torrefactes, fruits secs…).
Fase gustativa
L'atac són les primeres sensacions que percebem quan el vi arriba a la boca. Amb la llengua ho passem de banda a banda i mirem d'apreciar els quatre sabors bàsics: salat, dolç, àcid i amarg. Un vi rodó és aquell que aconsegueix l'equilibri perfecte entre tots quatre. En segon lloc, determinem la textura (definida amb adjectius com seda, vellut o setí), i aquí és on intervé el tacte. Notarem suavitat o untuositat com a factors positius, o astringència i rugositat com a negatius.
Analitzarem, en tercer lloc, la via retronasal. Un cop empassem el vi (o l'escopim), expulsem l'aire pel nas. Si durant un temps percebem les mateixes sensacions direm que aquest vi és de llarga retronasal. Finalment, destacarem quin final ens ha deixat el vi. Pot ser tànnic, àcid, pot no tenir un final molt definit, fins i tot pot tenir un final poc agradable (brut). Segons la persistència del final, es pot parlar d'un vi curt (si dura menys de dos segons), mitjà, llarg, fins i tot molt llarg (entre nou i dotze segons).