Durant la segona meitat del segle XIX, les vinyes d'Europa van ser atacades per tres plagues d'origen americà que van provocar una crisi vitivinícola sense precedents. Dues de les plagues, l'oídium i el míldiu, són induïdes per fongs i només podien ser combatudes amb tractaments químics, sofre en el cas de la primera i sulfat de coure al de la segona. Ambdues plagues feien malbé les fulles i el raïm, però no mataven la vinya. La crisi va prendre dimensions esfereïdores amb la fil·loxera, una plaga produïda per un insecte minúscul que va ser introduït a Europa cap al 1863 juntament amb plantes importades dels Estats Units. La sommelier d'El Celler de La Gourmeteria, la Carla Viladric, ens explica amb més detall què va passar aleshores i per què avui podem gaudir de vins meravellosos al continent europeu.
La plaga que va canviar els vins a Europa i Catalunya
La fil·loxera és un insecte d'origen americà que s'alimenta de les arrels i les fulles de la vinya. És considerada com la plaga més devastadora en la història de la viticultura mundial, que va provocar la fi del cultiu tradicional de la vinya a Europa: més de cinc milions d'hectàrees de vinya van haver de ser arrencades al continent entre 1870 i 1930.
La plaga de la fil·loxera va arribar el 1879 a Catalunya, destruint totes les vinyes del país. La fil·loxera va ser la causant de la crisi econòmica i demogràfica a totes aquelles regions que s'havien especialitzat en el cultiu de la vinya per a la producció del vi i havien abandonat la pràctica d'altres cultius agraris. Especialment, les zones més afectades seran aquelles ubicades als municipis de l'interior de Catalunya, mal comunicades i molt rurals.
La plaga de la fil·loxera va arribar el 1879 a Catalunya, destruint totes les vinyes del país
Certes iniciatives com la reconstrucció de la vinya a les millors zones per a la pràctica vitícola, així com els nous coneixements en viticultura i, bàsicament, en enologia, van permetre la renovació de la superfície vitícola i de les tècniques d'elaboració de vi a Catalunya a la segona meitat del segle XX. Si actualment, a Catalunya es produeixen vi de qualitat, es deu a la bona feina feta pels vitivinicultors, enòlegs i administracions públiques en el període postfil·loxèric. Així com va resultar clau l'arribada del nou cep americà, immune al mortífer insecte, va esdevenir la salvació. La resistència de l'empelt d’aquest nou cep amb l'autòcton va permetre de combatre la plaga amb èxit. Es va calcular que es va dur a terme llavors una repoblació massiva d’uns 80.000 ceps.