Hi ha un fragment de La grande bellezza en què Jep Gambardella entrevista a Talia Concept, una artista conceptual que fa una performance al Parco degli Acquedotti de Roma: absolutament nua, la seva obra es basa a córrer amb els ulls embenats cap a un mur per acabar-s'hi estampant de cap. Gambardella, dubtós que allò es pugui considerar art, li pregunta a l'artista quins són els seus referents literaris, però ella respon dient que no llegeix, ja que ella viu a base de vibracions. "-Aleshores, per a vostè, què són les vibracions?", li replica ell. Talia Concept no és capaç d'explicar què són aquelles vibracions que donen sentit a la seva vida i Gambardella, decebut, marxa de l'entrevista pensant que acaba de parlar amb una farsant que no toca de peus a terra.
Per què 'vibrant' és un gerundi més bonic que frizzante
Tan cert és que Talia Concept és una farsant com que, sovint, no saber trobar paraules a allò que un sent és sinònim d'estar sentint moltes coses. Pensava tot això abans d'ahir, a la finca Heretat Can Llopart, just quan per primera vegada a la vida vaig apropar-me al nas el Vi·Brant, el nou vi perlat de Llopart. Si Jep Gambardella hagués estat al meu costat en aquell moment, li hauria dit que jo també vivia a base de vibracions, concretament les vibracions d'aquelles petitíssimes bombolles que m'esclataven al paladar després d'haver fet el primer glop. "Frizzante?", m'hauria preguntat ell. "Certo, ma meglio ne diciamo vibrante, Jep, Vi·Brant", li hauria dit jo amb el meu italià del Penedès.
L'ampolla del flamant Vi·Brant, el Xarel·lo Vermell d'agulla de Llopart.
A qui tenia al costat no era al personatge més cèlebre de Paolo Sorrentino, sinó a Pere Llopart, màxim responsable tècnic del celler i que va definir aquest Xarel·lo Vermell com un ancestral que ha acabat la primera fermentació dins l'ampolla. Un escumós ancestral? No. Un Clàssic Penedès? Tampoc, encara que sigui un vi de la DO Penedès. Un lambrusco a la catalana per beure en un sopar de final de curs? Per l'amor de Bacus, evidentment que no. "Un vi d'agulla ancestral embotellat de manera molt singular", tal com el va definir Llopart. Un rosat elèctric i elegant, suau, meravellosament fresc el nas i que no és un vi pensat per emocionar-te o tocar-te la fibra, sinó per fer-te vibrar en aquells moments de relax en què un bon rosat fa més agradable l'acte de viure.
Un viatge sensorial, un orgasme de vibracions
A Talia Concept li agradaria la Masia Llopart, l'indret on l'any 1887 van començar-se a fer els primers escumosos de la família. No cal ser una persona amb tendència a estampar-se de cap i en pilota picada contra murs de l'època dels romans per sentir fascinació per l'antic celler Llopart, però, ja que el sol fet de saber que entre aquests murs s'han elaborat alguns dels millors vins escumosos de la història del nostre país ja posa la pell de gallina. Allò que dèiem de les vibracions, vaja. Doncs per si no n'hi hagués prou, ara resulta que Llopart ha decidit compartir amb la resta del món els petits tresors que s'amaguen en aquest celler: l'Enoteca Familiar de Llopart, és a dir, les ampolles de llargues criances que la família guarda de cada una de les collites. Onze referències noves al mercat, en total: tres de Leopardi (anyades 2014, 2012 i 2011), quatre d'Original 1887 (anyades 2010, 2009, 2008 i 2007) i quatre d'Ex Vite (anyades 2011, 2010, 2009 i 2008).
Interior de l'actual celler Llopart, amb les referències de tots els vins i escumosos de la casa.
Estem parlant de jugar amb el temps, d'obrir un cofre tancat i rendir-se a la temptació del tresor. De consolar-se en el present amb allò creat en el passat. Com definir un Leopardi del 2011, fabulosament expressiu, gens torrat i amb un final tan obert que en tastar-lo sembla que hagis obert una finestra? Com no sentir vibració al topar-se amb un Original 1887 amb anyada 2009 a qui Pedro Ballesteros ha atorgat 97 punts a la revista Decanter? Com no creure's que "la vida ve del cep", com diu el lema de l'Ex Vite, si quan tastes una anyada 2008 tens la sensació de caminar per la vinya de Les Flandes i de que les seves bombolles, fines, sembla que et facin una carícia al paladar?
Els deu primers vins d'Hemeroteca Familiar que es posen a la venda, pensats especialment per la restauració.
Sens dubte, els grans vins són això: universos dins una copa amb la capacitat de dir-ho tot sense dir res, sigui amb emocions, tonalitats o aromes. I dir-ho, sobretot, a la manera de Talia Concept: amb llambregades que ens captiven i ens sacsegen tant que, a diferència del que li passa a ella, ens fan brollar paraules. Qui vulgui beure per vibrar, que vagi al bar; qui vulgui vibrar amb la vida, que vagi a les llargues criances.