Caríssima Meritxell,
Quan jo era petit, els meus pares anaven més o menys un cop al mes a comprar cava. Eren una mica més grans del que jo sóc ara. Sempre al mateix celler, Masia el Pujolet, al Pla del Penedès mateix, al costat de casa. Sempre la mateixa quantitat: dues capses de dotze. Els meus avis feien el mateix, però a Caves Nadal, un altre celler del poble. Compraven una capsa del Brut Reserva Original per omplir el porró cada dia; el Salvatge, només per Nadal i Festa Major. El cas és que els meus tiets devien fer el mateix, també a un altre celler, potser Alsina Sardà o Canals Nadal, i així podríem seguir fins a l'infinit. Eren altres temps, és clar, però recordo que no era un acte de xovinisme penedesenc, ja que cada cap de setmana veia un fotimer de gent vinguda d'altres comarques carregant el portamaletes del cotxe amb capses de cava. Encara avui, de fet, quan dic que sóc del Pla, hi ha gent de Figueres, Balaguer o Berga que em diu "tres cops l'any vaig a Parató i carrego el cotxe amb tres capses d'aquell Brut Reserva que foten, boníssim". Per què comprar mitja dotzena d'ampolles de cava, però, és un acte de "boomers"? Com que no conec cap menor de quaranta anys que tingui el rebost ple de cava, el vídeo d'avui em fa especial il·lusió perquè el considero de servei públic, gairebé. Ciutadans de Catalunya, joves i grans: el Guilera Brut Nature Reserva és el cava que sempre val la pena tenir a casa.
Està clar que hi ha tota una generació que vam créixer veient sempre ampolles de cava al rebost de casa i acostumant-nos a trobar una ampolla de cava amb tap de bomba de pressió a la nevera, al costat de les ampolles d'aigua o el suc de préssec. No cal dir que, dècades després, és difícil avui trobar mitja dotzena d'ampolles de cava al rebost de qualsevol persona menor de 40 anys, potser perquè vivim en cases tan petites en les quals no tenim ni rebost. Potser perquè tenim uns sous ridículs i no ens entra al cap cascar-nos 60€ en sis ampolles de cava. O potser és al revés i el que passa és que hem après a beure millors escumosos, és a dir, escumosos cars que no pots comprar a la babalà com qui compra un pack de quintos. Que hi ha massa joves que relacionen el cava amb una beguda de celebració o de postres? Sí. També cal dir que n'hi ha, per sort, que ja saben que per cruspir-se un bon ànec al forn, uns bons canelons o un bon arròs de peix el vi escumós és un acompanyant de luxe. Cal parlar clar: si hi ha escumosos de llarga criança Corpinnat, Clàssic Penedès o Conca del Riu Anoia que són millors que un bon vi, també cal dir ben alt i fort que hi ha caves econòmics i lleugers amb dos o tres anys de criança que potser no formen part de la noblesa vinícola dels escumosos catalans, però són productes magnífics per gaudir on sigui, com sigui i quan sigui.
El Brut Nature Reserva de Cava Guilera n'és un dels millors exemples, sens dubte. Obra d'un celler familiar que des de 1927 elabora vins i caves de manera artesanal, aquest cava que ronda els 8€ no només és 100% ecològic, sinó que a més té una criança amb les mares d'entre 24 i 36 mesos en ampolla. Cupatge tradicional de xarel·lo, macabeu i parellada, aquest celler ubicat a la finca Ca l'Artigas de Lavern (Subirats), es troba en un paratge idíl·lic, a mig camí entre Sant Pau d'Ordal i Sant Sadurní d'Anoia, en aquell Penedès recòndit on les vinyes, cada capvespre, es converteixen en protagonistes involuntàries d'una obra d'art. Fer una visita a Ca l'Artigas i sortir-ne amb una capsa de sis ampolles sota el braç és una idea magnífica: per 50€, tornarem a casa amb un bon carregament de cava magnífic. Un cava jove, fi i d'aromes nets, lleuger i vibrant a la boca. Tanmateix, malgrat la seva joventut, és un cava elegant i amb actitud, cosa que el converteix en un dels millors escumosos qualitat-preu de tots els que s'elaboren a casa nostra. Un cava per omplir el portamaletes per tal d'acabar omplint el rebost. Un cava per omplir la copa durant un aperitiu en el qual cal omplir el temps mentre esperem que el dinar s'acabi de fer. Un cava, en definitiva, per omplir d'alegria i plaer una taula, ja que d'això tracta també l'art de beure cava: de saber que les bombolles poden ser solemnes i emotives, és clar, però sense oblidar que les bombolles són especialistes a omplir-nos de felicitat. Estàs d'acord?
Atentament,
P.