El dia 1 de gener de 1986 a les dotze en punt, milions de catalans van menjar-se els dotze grans de raïm mentre Àngel Casas els desitjava un bon any nou i una feliç entrada a la Comunitat Econòmica Europea. Ningú pensava, en aquell precís instant, que aquell xampany amb el qual brindaven deixaria de poder-se anomenar xampany per culpa d'una normativa europea. I, sobretot, centenars de pagesos d'arreu del país no podien ni imaginar-se que el sumoll, ximoi, sumoi, xemoy, saumoll, ximoy o xemoll que cultivaven arribaria, algun dia, a ser un vi de qualitat.
La varietat antisistema que desafia el sistema
Amb l'entrada de l'estat espanyol a la suposada lliga dels països capdavanters del món, el món del vi va experimentar una sacsejada que va significar l'aposta per la producció, la comercialització i, de retruc, l'assimilació de varietats autòctones internacionals en depriment de les varietats autòctones del país. En aquell país de sangres-de-toros, marquesos-de-monistrol i bachs-estríssimos en el qual el vi es comprava a granel reomplint garrafes buides i les etiquetes de disseny amb noms divertits eren pura ciència-ficció, les varietats autòctones més rústiques semblaven tenir els dies comptats, menyspreades i considerades poc aptes per fer fins de qualitat que estiguessin a l'altura dels grans vins francesos, italians o alemanys.
Un cep de sumoll a Heretat Mont-Rubí. (Àngela Llop | Viquipèdia Commons)
Al cementiri de les varietats tradicionals, també anomenades "rústiques", però, no hi havia espai pel sumoll. Per sort. El sumoll es diu de mil maneres diferents, depenent de cada territori, precisament perquè tant abans com després de la fil·loxera era un raïm present a mig Catalunya, del Maresme al Tarragonès passant pels dos Penedès, el Bages o els vallesos. Primer va resistir a l'embat de la plaga, a finals del segle XIX, i més endavant a l'embat de la globalització, per tant la història d'aquesta varietat és un exemple no només de resistència, sinó sobretot de resiliència: de com una bona colla de pagesos i elaboradors tossuts, al tombant del mil·lenni, van creure que els sumolls podien ser vins que competissin amb els referents vinícoles europeus i juguessin a la lliga dels Pinot Noir, els Mencía o els Nebbiolo. Era possible canviar el destí d'aquells vins considerats tànnics, gruixuts o alcohòlics?
La tossuderia va fer efecte i l'any 2001 Heretat Mont-Rubí, al Penedès, va elaborar el primer sumoll embotellat de la història: es va dir Gaintus i només se'n van fer mil ampolles. Deia Jack Kerouac que la bogeria deixa de ser un deliri quan allò que es diu, es pensa o es fa esdevé realitat, per això en les dues últimes dècades han estat diversos els cellers de la Catalunya Central, especialment els del Penedès i en part també els del Pla del Bages, que han seguit les petjades d'aquell Gaintus i han fet possible el que semblava impossible: fer-ne del sumoll una varietat respectada capaç de fer vins delicats, equilibrats i frescos on la suavitat i la força es donen la mà amb la potència i la puresa. Fer-ne del sumoll, en definitiva, una varietat apreciada globalment arreu del món, malgrat que curiosament fos la globalització qui gairebé l'envia al cementiri.
Avui, al Celler d'ElNacional Sumoll Special Edition, la nostra sumiller Meritxell Falgueras ens recomana tres vins de sumoll excel·lents per comprendre que a la vida, fins i tot quan tothom et dóna per mort, mai cal deixar de creure en un mateix.
Sumoll Rosat
Pardas Celler
D.O. Penedès
100% Sumoll
Al voltant de 10€
Quan Ramon Parera i Jordi Arnan van elaborar per primera vegada aquest Sumoll Rosat, l'any 2005, el sumoll no estava acceptat per la DO Penedès i seguia sent considerat una varietat aspra i vulgar. "Fer un monovarietal de sumoll era un homenatge al nostre passat vinícola, ja que el sumoll és una expressió genuïna del Penedès", va dir-me una vegada Arnan, pagès i un dels dos pilars fonamentals d'aquest celler ubicat a la Finca Can Comes de Torrelavit, a la vall del riu Bitlles, que des de fa més de quinze anys ha estat decisiu en la recuperació i dignificació del sumoll. Bona mostra d'això és, també, el Sus Scrofa, un vi negre també monovarietal de sumoll i que és una autèntica delícia.
En el cas del Sumoll Rosat, però, estem parlant d'un vi elaborat a partir d'una viticultura austera, de qualitat, de baix rendiment i amb una enologia molt acurada i respectuosa amb el raïm. Pardas Rosat se'ns presenta als ulls amb un color elèctric, de gerds, i al nas deixa anar aromes intenses on destaquen els tons herbacis i minerals. Parlant clar: no és un rosat normal i corrent, per descomptat. De fet, no ens atreviríem ni a contemplar-lo dins el nostre Manifest Rosa, ja que és més que això: és un rosat que crea un món propi en si mateix i que va molt més enllà d'aquell tòpìc segons el qual els rosats són aquells vins que viuen a mig camí del blanc i el negre. Heus aquí un rosat saborós i amb volum en el gust, amb un final llarg i persistent.
Ancestral Sumoll 2018
Can Sumoi
100% Sumoll
Al voltant de 14€
Si parlem de sumolls, és gairebé obligatori parlar d'un sumoll elaborat en una finca anomenada Can Sumoi. A més, si parlem de passió i respecte per l'agricultura tradicional autòctona, és lògic parlar de Pepe Raventós, el principal responsable d'aquest escumós natural elaborat únicament amb la varietat que durant segles va ocupar les vinyes d'aquesta finca ubicada a gairebé 600 metres d'alçada i enmig de la Serra de l'Home, al Baix Penedès.
Es vinifica seguint el mètode ancestral de fermentacions curtes i directament en ampolla, un nou paradigma en la vinificació de escumosos de qualitat, i el resultat és un vi elegant, fresc i lleuger, del qual destaquen notes de fruita fresca al nas. A la boca és àgil, amb una bombolla finíssima que s'estructura a la perfecció i exalta el final elegant i sec. En resum: un ancestral del qual no només podreu beure'n una ampolla.
Sumoll 2015
Can Ràfols dels Caus
D.O. Penedès
100% Sumoll
Al voltant de 18€
Diuen que el Massís del Garraf és la millor zona del país per plantar actualment sumoll, i aquest Sumoll 2015 de Can Ràfols dels Caus pot donar bona fe d'això. Venim d'un rosat amb personalitat, d'un ancestral singular i acabem amb un negre de culte, obra del grandíssim Carlos Esteva i capaç d'aglutinar dins una ampolla moltíssima personalitat: la d'una varietat que fa trenta anys gairebé estava desapareguda i la d'una zona, a la rodalia d'Avinyonet del Penedès i la Font de la Canya, en la qual fa 2.700 anys els romans van començar a cultivar la vinya en el territori català.
D'aquest mateix Massís del Garraf és d'on neix aquest Sumoll 2015, provinent de vinyes de més de cinquanta anys i fermentat i criat en bótes de castanyer amb llevats autòctons silvestres. Als ulls, color de magrana. Al nas, aromes de baies i tocs minerals. A la boca, lleuger, net i amb un final on ressona la fruita vermella àcida. Un vi per res del món greixós. Un vi que fa real allò que fa trenta anys ningú veia possible fer: dignificar el sumoll i fer-lo una varietat capaç de fer vins d'altíssima qualitat.