Massa sovint els vins rosats són els grans oblidats del sector. Quins podrien ser-ne els motius? El primer vindria de la seva continuada associació a les temporades caloroses de l’any, la primavera i l’estiu, amb la consegüent reducció del seu consum, ja que només n’augmenta la demanda durant 4-5 mesos. A part de l’estacionalitat que li ha donat el mercat, durant aquests mesos més estiuencs, han de competir, i de manera ferotge, amb els vins blancs, amb els brisats, amb els escumosos o amb els vins negres lleugers. Sens dubte, tot un repte.
Els vins rosats tampoc troben el seu lloc a les cartes dels restaurants i, si el consumidor no hi troba referències, no pot demanar-lo i, si el client no ho demana, el restaurador no amplia aquestes referències. En definitiva, un peix que es mossega la cua, tot i que, amb les elaboracions actuals d’alguns rosats prèmium, envellits en botes, se li està donant una volta i són vins especials que cada cop van més buscats i se solen trobar en restaurants d’alt nivell. També és una realitat que hi ha un canvi de paradigma actual amb les preferències dels consumidors de vi, que els demanen més frescos, més lleugers i no tan contundents, per tant, esperem que els rosats es vagin obrint cada vegada més camí.
Els vins rosats tampoc troben el seu lloc a les cartes dels restaurants i, si el consumidor no hi troba referències, no pot demanar-lo i, si el client no ho demana, el restaurador no amplia aquestes referències. En definitiva, un peix que es mossega la cua
Si viatgem a la Provença, allà els vins rosats són els reis, amb aquests colors subtils i delicats. En canvi, a Catalunya, continua existint la creença que els vins rosats no són de tan bona qualitat com un blanc o un negre i això pot tenir relació amb un tema històric, perquè no fa gaires dècades que els cellers dediquen temps i esforços al fet que així sigui. També és cert que fa milers d’anys que es fa vi i les tècniques precises d’elaboració que necessita un rosat són molt més recents del que ens pensem.
I aquí arribem a la pregunta central: és més fàcil elaborar un bon vi negre o blanc que un bon vi rosat? Hi ha disparitat d’opinions entre els diferents experts consultats, però, en general, la resposta és que sí, que és molt difícil trobar l’equilibri en fer un bon rosat tal com ara mateix el demana el mercat: lleuger de color, però amb complexitat aromàtica, puix que tant una cosa com l’altra depèn del temps de contacte del most amb les pells. Massa maceració implica més color del desitjat; amb poca maceració, no extraiem aromes ni estructura.
2 vins rosats atemporals
No ens en queda altra, doncs, que agrair als elaboradors que, tot i amb aquest extra de dificultat, s’estan esforçant a oferir-nos vins rosats excepcionals: uns vins molt llaminers, seductors, sovint molt gastronòmics, que es poden prendre amb molts tipus de plats diferents durant qualsevol època de l’any. Us fem dues recomanacions perquè us animeu a provar-ho.
Nurva (Celler Abadal)
La primera és el NURVA 2024, un vi nou del celler Abadal, situat al Pla de Bages, que ha sortit al mercat fa molt poques setmanes. Abadal és propietat de la família Roqueta, vinculada des de fa segles a l’elaboració del vi al Bages, i un dels cellers més prestigiosos de la DO. Elaboren vins molt reconeguts amb varietats foranes, com seria el mític 3.9 (100% cabernet sauvignon) que acaba de celebrar el seu 25è aniversari i, a la vegada, continuen amb el seu compromís de recuperar les varietats tradicionals de la zona.
Per aquest motiu, el Nurva és un cupatge de tres varietats negres autòctones, mandó, sumoll i picapoll negre, on cadascuna aporta les seves característiques: la frescor i subtilesa del mandó, l’acidesa del sumoll i els matisos delicats de la picapoll negre. El seu color delicat ens indica que el most ha tingut contacte de poques hores amb les pells del raïm. La fermentació comença un cop se separa pell i most i, un cop acabada, el vi està en contacte uns mesos amb les lies fines i una petita part té una criança de tres mesos en fusta. Amb tots aquests elements, el que tenim a la copa és un vi amb fruita vermella, tocs lleugerament especiats i amb una acidesa destacada. En definitiva, un vi elegant i gastronòmic.
Pla dels Àngels (Celler Scala Dei)
Per parlar de la segona recomanació hem de viatjar a la DOQ Priorat, en concret, al celler Scala Dei, origen i bressol de l’elaboració de vi al Priorat. Tastar els seus vins és pujar els esglaons d’aquesta escala imaginària que et transporta directament al cel. Pla dels Àngels va ser premiat l’any 2016 com el millor rosat de Catalunya segons la Guia de Vins i ha obtingut sempre molt bones puntuacions. Està elaborat 100% amb garnatxa negra de vinyes en alçada i en sòls d’argila, que ajuden a conservar l’acidesa. En aquest cas, el most està en maceració amb les pells durant 3 hores, buscant també un color molt pàl·lid. Després, fermenta en acer inoxidable i reposa uns quatre mesos, per acabar brindant un vi jove, molt lleuger de color, aromàticament subtil i molt fresc a la boca.