Caríssima Meritxell,
Una llei no escrita diu que quan els meteoròlegs anuncien una baixada en picat de la temperatura, com aquesta setmana, a les terrasses i els bars es deixa de veure gent demanant copes de vi blanc. Si aquella fastigosa vella dita que "el blanc és pel peix i el negre és pels homes" era d'una absurditat flagrant, estaràs d'acord amb mi que la tesi segons la qual el vi blanc és gairebé exclusiu de l'estiu o la primavera és un tòpic que tampoc es queda curt. És per això que m'encanta el vi que avui recomanes al vídeo: Leirana Finca Genoveva 2017, un albariño 100% que és una autèntica metonímia del fred.
Ja se sap que l'albariño és un tipus de vi que està de moda i cau simpàtic, com les il·lustracions del Jordi Labanda quan va començar, potser per això baixar caminant algun dia pel carrer Enric Granados és un festival de gent bevent albariños. Sí, no hi ha dubte que és la varietat preferida dels amants dels Blancs Triple F, que dic jo. Ja saps què vull dir: aquells que es passarien la vida bevent vins fresquets, fàcils i friendly. La veritat, doncs, és que aquest vinàs D.O. Rias Baixas és tan fabulós que fins i tot seria capaç d'amenitzar una sobretaula amb el pitjor dels enemics, i això que un servidor no és especialment amant dels albariños, com suposo que ja has anat intuint.
Aquest és un albariño diferent. Potser més senyorial. Potser més feréstec. Un vi nascut en un celler amb més de cent anys de vida, com és Forjas del Salnés, i que transmet en els seus aromes gran part de la identitat del seu terrer: vinyes atlàntiques, ubicades a Meaño (Pontevedra) i que li atorguen un punt de salinitat magnífic, a part dels records de fruita blanca d'os i de lies fines. Per això és un vi que casa amb l'hivern: perquè beure'l és com si una onada de l'Atlàntic t'esquitxés de cap a peus en un d'aquells dies gallecs en els quals només plou. Té bona estructura, bon cos i un singular record dels 12 mesos que ha passat en futres. I tot, per escassos 25€. Quan trencar tòpics és així de fàcil, beure vins és la cosa menys difícil que existeix, no? Per cert, la setmana vinent és pont, però no puc marxar enlloc. Em recomanes un parell o tres de vins per beure'ls i sentir que marxo lluny de casa?
Atentament,
P.